sábado, 31 de diciembre de 2011

Comunitats d'aprenentatge

Comunitats d’Aprenentatge és un model de centre participatiu obert a la comunitat, en el marc de l’escola inclusiva, per donar resposta de forma igualitària als reptes i necessitats que es plantegen en l’educació del segle XXI. És un projecte de transformació de centres educatius que es basa en l’aprenentatge dialògic i la participació de la comunitat per aconseguir un doble objectiu: l’èxit educatiu de tot l’alumnat i la millora de la convivència en els centres educatius.
La transformació fa passes decisives cap a aquests objectius aplicant  les teories i actuacions que la comunitat científica internacional ha demostrat que són les més efectives per aconseguir-ho. Es distingeix per un esforç comú de tota la comunitat per assolir la igualtat educativa de totes les noies i nois, partint del convenciment que totes i tots tenen dret a la millor educació i tenen capacitats per a aconseguir-la. Els seus principis inclusius es basen en la superació de la visió de la igualtat com homogeneïtzadora, així com de la diversitat que no té en compte la igualtat. Les Comunitats d’Aprenentatge busquen la superació de les desigualtats socials i educatives des de la transformació del centre i del context social, en lloc d’adaptar l’ensenyament a aquells grups culturals marginats o amb risc d’exclusió social.

El treball endegat des de la Subdirecció General de Llengües i Entorn del Departament d’Ensenyament amb la col·laboració del CREA de la Universitat de Barcelona i del Fòrum IDEA de la Universitat Autònoma de Barcelona suposa una reflexió i acompanyament en aquesta transformació.
Principis que guien l’acció

El concepte d’aprenentatge en què es basen les Comunitats d’aprenentatge és l’aprenentatge dialògic, que es basa en una concepció comunicativa de les ciències socials, abarcant nombroses disciplines (filosofia, feminisme, psicologia, pedagogia, economia, sociologia). Per la generació de l’aprenentatge dialògic s’han de donar els següents principis:


1.       Diàleg igualitari en què les diferents aportacions són considerades en funció de la validesa dels arguments i no des de criteris com la imposició d’un saber culturalment hegemònic a través de la relació autoritària i jeràrquica en què el professor o la professora determinen el que és necessari aprendre i marquen tant els continguts com els ritmes d’aprenentatge.


2.       La intel·ligència cultural és un concepte més ampli d’intel·ligència que els habitualment utilitzats, no es redueix a la dimensió cognitiva basada en l’acció teleològica, sinó que contempla la pluralitat de dimensions de la interacció humana. Engloba la intel·ligència acadèmica i pràctica, i les demés capacitats de llenguatge i acció dels éssers humans que fan possible arribar a acords en els diferents àmbits socials.


3.       L’aprenentatge dialògic transforma les relacions entre la gent i el seu entorn. La transformació de totes les interaccions de l’entorn de l’alumnat, a través de la participació activa, afavoreix els aprenentatges.

4.       La dimensió instrumental no s’obvia ni es contraposa a la dialògica. L’aprenentatge dialògic abarca tots els aspectes que s’acorden aprendre. Així doncs, inclou la part instrumental que es veu insatisfeta i aprofunditza des de la crítica a la colonització tecnocràtica de l’aprenentatge.

5.       Per tal de superar la colonització del mercat i la colonització burocràtica i evitar que s’imposi una lògica utilitarista que es reafirma a sí mateixa sense considerar les identitats individuals que tots i totes posseïm, s’ha de potenciar un aprenentatge que possibiliti una interacció entre persones –dirigida per elles mateixes- por d’aquesta manera crear sentit per a cada un i una de nosaltres.

6.       La solidaritat com expressió de la democratització dels diferents contextos socials i la lluita contra l’exclusió que es deriva de la dualització social és l’única base en què es pot fonamentar un aprenentatge igualitari i dialògic.

7.       La igualtat de diferències és contrària al principi de diversitat que relega la igualtat i que ha recollit algunes reformes educatives. La cultura de la diferència que oblida la igualtat porta a que, en una situació de desigualtat, es reforci com a divers el que és exclusor, a l’adaptar sense transformar, amb la qual cosa crea, en moltes ocasions, majors desigualtats.


L’aplicació de l’aprenentatge dialògic, per tant, contribueix a la superació de: 1) les jerarquies inhibidores del diàleg, 2) les expectatives negatives, 3) les resistències a la transformació, 4) el fracàs escolar, 5) la violència, 6) la insolidaritat i 7) les discriminacions racistes i sexistes.

Informació extreta de :

1 comentario:

  1. No em queda gaire clar com entens aquest concepte de "aprenentatge dialògic"...

    ResponderEliminar