Les TIC aplicades al cognitivisme

El cognitivisme és una teoria que esta basada en la psicologia i la ciència cognitiva, ja que entenen que l’activitat cognitiva humana ha de ser descrita en funció de símbols, esquemes, imatges i altres formes de representació mental. Es tracta d’un model que abandona la visió mecanicista, assumint que l’aprenentatge es produeix a partir de l’experiència i es centre en la manera com s’adquireix el coneixement, s’emmagatzema i es recupera de la memòria o estructura cognitiva.  Les aplicacions de la intel·ligència artificial a l’educació aporten operacions intel·lectuals que exerciten la memòria dels alumnes i tenen com objectiu conèixer, reconèixer i relacionar a través de representacions i processos mentals, de manera que els alumnes amb aquesta nova teoria poden trobar activitats més complexes.

A finals dels anys 80 es van començar a incorporar recursos multimèdia en els entorns d’ensenyament basats en les tecnologies: els anomenats EAO (Ensenyament Assistit per Ordinador) o CBT (Computer Based Training), que van suposar un enriquiment de recurosos però que en principi no canviaven el model educatiu que estava en funcionament, que era el conductisme.

Al cap d’un temps quan va aparèixer el cognitivisme, que situa el focus els processos cognitius que tenen lloc en el pensament i la seva representació i aprenentatge, tot utilitzant algoritmes i màquines; aportant més complexitat al software educatiu, però encara amb molt poca presència de les TIC  a l’educació, és a dir, que únicament és limitaven a utilitzar programes conductistes i alguns programes de simulació.

El cognitivisme promou un aprenentatge estructurat, on l’alumne no té un paper tan passiu com en el conductisme, sinó que pren un paper més actiu. En el cas de les aportacions de les TIC incorporen programes de software que es dissenyen incloent materials audiovisuals, gràfics, simulacions... que permeten el desenvolupament d’estratègies i capacitats cognitives dels alumnes. Aquests programes permeten que els alumnes interactuïn amb el mitjà tecnològic donant-se una relació bidireccional.

Tal i com he esmentat anteriorment, un dels recursos més útils per aquesta teoria, són els simuladors formatius, ja que es tracta de recursos multimèdia educatius que els facilitaran l’adquisició de coneixements mitjançant l’experimentació en entorns que reprodueixen situacions reals. La importància està, en el fet de que els alumnes aprenen fent i són conscients des d’¡un primer moment de la vinculació del seu aprenentatge amb la realitat.

Informació extreta: http://ticteories.wikispaces.com/3.+Cognitivisme / http://teoriesaprenentatgeitic.wikispaces.com/5.+Aplicacions+TIC

Les TIC aplicades al conductisme

En primer lloc, podem explicar en que es basa la teoria del conductisme. Es tracta d’una teoria basada en un model lineal de transmissió de coneixements, on el professor es qui dirigeix el procés d’ensenyament i l’estudiant té un paper passiu, on es limita a escoltar i a fer el que aquest li diu.

El principal objectiu és que l’alumne aconsegueixi l’aprenentatge a través de conductes seqüencials i repetitives de manera individual. Es tracta d’un plantejament unidireccional, i per tant no ofereix una retroalimentació.

En relació a les TIC, hi ha una aproximació a aquest tipus d’ensenyament s’inicia amb l’aparició dels ordinadors i del llenguatge de programació anomenat LOGO, que té en el seu origen una finalitat didàctica on a partir de l’ordinador es programen ensenyaments senzills i mecànics. L’ordinador és el que fa de guia als alumnes i ells van avançant sota el mecanisme de l’assaig – error.

Cal dir que, a finals de 1980, quan hi va haver una millora dels recursos tècnics i la incorporació dels multimèdia, van aparèixer els programes d’Ensenyament Assistit per Ordinador, també anomenats EAO. Es tractava d’activitats pràctiques que es basaven en la repetició i exercitació automatitzada com ara jocs didàctics, presentació de continguts amb preguntes i respostes....

Algunes de les avantatges i desavantatges d’aquest tipus de programes són:

Avantatges

Desavantatges

Facilitat d’ús;  no es requereixen coneixements previs     Existeix cert grau d’interacció La seqüència d’aprenentatge pot ser programada d’acord a les necessitats de l’alumne Feedback immediat sobre cada resposta Afavoreixen automatització d’habilitats bàsiques per aprenentatges més complexos Proporciona ensenyament individualitzat

Alumne passiu   No es possible la participació de l’educador per el plantejament de dubtes... Excessiva rigidesa en la seqüència dels continguts, que impedeix el tractament de respostes no previstes No se sap per què un ítem és correcte o incorrecte Fragmentació de continguts excessivament uniforme i reductora, sigui quina sigui la matèria Individualització molt elemental; no té en compte el ritme, no guia

En el  conductisme hi trobem dos papers molt diferenciats, on el mestres és la persona que sap, i l’alumne és qui va guardant la informació i la va interioritzar. Per tant, l’alumne per adquirir el coneixement requereix de la repetició i la memorització de tots els continguts que el mestre li ensenyi. Pel que fa a les aportacions de les TIC, s’utilitzen programes on els alumnes han de demostrar els coneixements que han adquirit, de manera que si ho fan bé reben reforços positius, en canvi si ho fan malament reben reforços negatius, i l’han de tornar a repetir fins aconseguir completar-la correctament.

Un dels exemples més clars d’aquesta teoria, i que em esta treballant al llarg de l’assignatura, són les activitats amb el JCLIC. En aquestes activitats els alumnes sovint han de completar exercicis i els va dient si ho fan correctament, o si ho han de tornar a repetir perquè no han aconseguit realitzar correctament l’activitat.

Informació extreta de: http://www.xtec.cat/aulanet/ud/catala/ortografia/ortografia.html  / http://teoriesaprenentatgeitic.wikispaces.com/5.+Aplicacions+TIC

Video dels UDTIC tarda ( el Pla TAC de centre)

Els nostres companys de tarda, que realitzen la mateixa optativa que nosaltres, ens van enviar un vídeo en el qual ens explicaven el que era El Pla TAC de Centre. Ens ho van voler mostrar i explicar d’una forma més amena tot escollint els punts més importants d’aquest i mostrar-nos-ho d’una forma diferent a la que estem acostumats.

Penso que aquesta feina que van fer, els va servir a ells per conèixer una mica més el Pla TAC de centre, i poder crear l’informe de l’escola millor, per realitzar un treball cooperatiu entre tots els membres del grup de l’assignatura, i crear, modificar i editar un  vídeo.

Les TIC i l'escola

Aquí teniu una entrada d'un slideshare on explica de forma sintetitzada les TIC i l'escola.

http://www.slideshare.net/avillan/tic-escola

Les TIC a l'escola

En els últims anys, les TIC, s’han instal·lat a la nostra societat en tots els àmbits de la vida tant quotidiana com professionalment parlant.

En especial en l’àmbit educatiu, les TIC s’utilitzen com a recurs educatiu dins de l’aula, com a eina motivadora i facilitadora que fa que els i les alumnes aprenguin d’una manera activa i participativa. Gracies a les TIC, s’està transformant la manera de treballar, de comunicar-nos i de viure i tot això d’una forma irreparable, es a dir, no hi ha marxa enrere.

Un canvi com el que s’està donant ara respecte a aquesta societat de la informació, requereix que l’escola modifiqui en un grau elevat algunes de les seves característiques, des de les físiques (estructura), fins les metodologies emprades pel professorat. En paraules de Joan Majó “L’escola el que vol és preparar a la gent per aquest entorn, si aquest entorn canvia, l’activitat pròpia de l’escola ha de canviar”.

La interacció amb altres persones, dóna al alumne/a, l’oportunitat d’aprendre més enllà de l’àmbit familiar i escolar, la qual cosa ens indica que si l’aprenentatge en l’ús de les TIC per part d’aquest/a es fa amb el suport d’altres persones, se li estarà oferint la possibilitat d’un desenvolupament cognitiu adequat, sense oblidar tot allò que això inclou com l’adquisició de major autonomia per part de l’alumne/a, augment de la destresa motriu, reforçament del llenguatge...

El professorat ha d’utilitzar totes les eines que li siguin útils per cobrir les necessitats del seu alumnat, però per tal d’aconseguir açò, el o la mestra haurà de comptar amb una bona formació i cert domini de les TIC, a més ha de ser capaç d’introduir-les a l’aula com un recurs més. Un mestre/a tampoc s’ha d’oblidar de conèixer el bagatge que respecte a les TIC té el seu alumnat, la qual cosa li serà útil per saber d’ on partir. La relació afectiva professorat-alumnat, que s’estableix en aquestes etapes, també s’ha de tenir en compte com a facilitadora o no ( depèn aquesta com sigi), de l’aprenentatge que es doni.

Per altra banda l’ús de les TIC a l’escola, no sols facilitarà l’aprenentatge de l’alumnat, sinó que a més, positivitzarà la relació família- escola, ja que això ofereix la possibilitat de comunicar-se amb elles amb major eficàcia.

El fet de que una escola implanti l’ús de les TIC al PCC, requereix treballar en equip, la qual cosa implica col·laboració i cooperació per tal de seleccionar, organitzar o sistematitzar tota la informació i materials.

En conclusió, si es vol apostar per una educació adaptada als canvis de la societat actual i basada en els interessos de l'alumnat, el professorat ha de moure's per tal de proporcionar un aprenentatge de qualitat i carregat de significació per els xiquets i xiquetes. Proporcionar un lloc on poder investigar, crear, sentir, reflexionar, seleccionar, cooperar, col·laborar, comunicar-se i en definitiva aprendre a aprendre, així doncs optem per introduir de manera coherent les NTIC a l'aula.

Sharisme, compartir la informació per a aprendre

El sharisme va ser creat per Isaac Mao, un empresari, escriptor i bloger xinès. Aquest defensa un paradigma social centrat en la creativitat i la col·laboració. De manera que, segons el seu punt de vista creu que la societat en la qual estem actualment seria molt més eficient si fos capaç d’abandonar els prejudicis a l’hora de compartir informació i idees i ell aposta per la col·laboració i la suma.

El concepte de sharisme proposa un canvi d’actitud en les persones, en les organitzacions i sobretot en els governs, és a dir una reorientació dels valors que farà que es transformi la nostra societat en un cervell social superintel·ligent, un híbrid interconnectat de persones i programari.

Si busquem en el diccionari la  paraula “share” trobarem que significa compartir, per tant queda bastant clar el que pretén aquest nou concepte, és a dir, deixar de guardar-nos tota la informació, idees, iniciatives... per nosaltres sols, i començar a col·laborar i compartir, i crear una gran xarxa entre tots.

Cal dir que el sharisme coincideix amb l’expansió de tecnologies com ara el programari lliure o el WEB 2.0, que afavoreixen l’intercanvi d’informació: des dels  blocs fins al Quora, passant pel Twitter o Facebook.

Podem veure com el sharisme té algun que altre paral·lelisme amb la corrent psicològica del constructivisme, ja que entén l’aprenentatge com individual però la construcció del coneixement s’ha de fer d’una forma global, compartint el teu aprenentatge amb els altres i construint el coneixement a partir de l’entorn i de la interacció amb les idees i els conceptes dels altres. Per tant podem veure que hi ha semblances entre aquestes dues corrents, tot i que el constructivisme parla sobre l’aprenentatge col·laboratiu, que ens deixa clar que les diferències no són un obstacle per tirar endavant cap treball sinó que són un motiu que s’ha d’aprofitar, i el Sharisme es treballa a partir de la interacció de les idees i el seu tractament compartit entre tots fa que sigui molt global.

Finalment, el canvi cap al Sharisme es pot començar a través de les aules i l’evolució de la mentalitat més oberta per saber compartir i treballar amb les idees dels altres per tal d’aconseguir un coneixement més complert i a la vegada més global, és a dir, un aprenentatge individual , però a la vegada compartit amb els altres.

Informació extreta de : http://unescochair-elearning.uoc.edu/blog/2011/05/05/isaac-mao-i-el-sharisme-noves-estrategies-per-compartir-el-coneixement/

Comunitats d'aprenentatge

Comunitats d’Aprenentatge és un model de centre participatiu obert a la comunitat, en el marc de l’escola inclusiva, per donar resposta de forma igualitària als reptes i necessitats que es plantegen en l’educació del segle XXI. És un projecte de transformació de centres educatius que es basa en l’aprenentatge dialògic i la participació de la comunitat per aconseguir un doble objectiu: l’èxit educatiu de tot l’alumnat i la millora de la convivència en els centres educatius.

La transformació fa passes decisives cap a aquests objectius aplicant  les teories i actuacions que la comunitat científica internacional ha demostrat que són les més efectives per aconseguir-ho. Es distingeix per un esforç comú de tota la comunitat per assolir la igualtat educativa de totes les noies i nois, partint del convenciment que totes i tots tenen dret a la millor educació i tenen capacitats per a aconseguir-la. Els seus principis inclusius es basen en la superació de la visió de la igualtat com homogeneïtzadora, així com de la diversitat que no té en compte la igualtat. Les Comunitats d’Aprenentatge busquen la superació de les desigualtats socials i educatives des de la transformació del centre i del context social, en lloc d’adaptar l’ensenyament a aquells grups culturals marginats o amb risc d’exclusió social.

El treball endegat des de la Subdirecció General de Llengües i Entorn del Departament d’Ensenyament amb la col·laboració del CREA de la Universitat de Barcelona i del Fòrum IDEA de la Universitat Autònoma de Barcelona suposa una reflexió i acompanyament en aquesta transformació.

Principis que guien l’acció

El concepte d’aprenentatge en què es basen les Comunitats d’aprenentatge és l’aprenentatge dialògic, que es basa en una concepció comunicativa de les ciències socials, abarcant nombroses disciplines (filosofia, feminisme, psicologia, pedagogia, economia, sociologia). Per la generació de l’aprenentatge dialògic s’han de donar els següents principis:

1.       Diàleg igualitari en què les diferents aportacions són considerades en funció de la validesa dels arguments i no des de criteris com la imposició d’un saber culturalment hegemònic a través de la relació autoritària i jeràrquica en què el professor o la professora determinen el que és necessari aprendre i marquen tant els continguts com els ritmes d’aprenentatge.

2.       La intel·ligència cultural és un concepte més ampli d’intel·ligència que els habitualment utilitzats, no es redueix a la dimensió cognitiva basada en l’acció teleològica, sinó que contempla la pluralitat de dimensions de la interacció humana. Engloba la intel·ligència acadèmica i pràctica, i les demés capacitats de llenguatge i acció dels éssers humans que fan possible arribar a acords en els diferents àmbits socials.

3.       L’aprenentatge dialògic transforma les relacions entre la gent i el seu entorn. La transformació de totes les interaccions de l’entorn de l’alumnat, a través de la participació activa, afavoreix els aprenentatges.

4.       La dimensió instrumental no s’obvia ni es contraposa a la dialògica. L’aprenentatge dialògic abarca tots els aspectes que s’acorden aprendre. Així doncs, inclou la part instrumental que es veu insatisfeta i aprofunditza des de la crítica a la colonització tecnocràtica de l’aprenentatge.

5.       Per tal de superar la colonització del mercat i la colonització burocràtica i evitar que s’imposi una lògica utilitarista que es reafirma a sí mateixa sense considerar les identitats individuals que tots i totes posseïm, s’ha de potenciar un aprenentatge que possibiliti una interacció entre persones –dirigida per elles mateixes- por d’aquesta manera crear sentit per a cada un i una de nosaltres.

6.       La solidaritat com expressió de la democratització dels diferents contextos socials i la lluita contra l’exclusió que es deriva de la dualització social és l’única base en què es pot fonamentar un aprenentatge igualitari i dialògic.

7.       La igualtat de diferències és contrària al principi de diversitat que relega la igualtat i que ha recollit algunes reformes educatives. La cultura de la diferència que oblida la igualtat porta a que, en una situació de desigualtat, es reforci com a divers el que és exclusor, a l’adaptar sense transformar, amb la qual cosa crea, en moltes ocasions, majors desigualtats.

L’aplicació de l’aprenentatge dialògic, per tant, contribueix a la superació de: 1) les jerarquies inhibidores del diàleg, 2) les expectatives negatives, 3) les resistències a la transformació, 4) el fracàs escolar, 5) la violència, 6) la insolidaritat i 7) les discriminacions racistes i sexistes.

Informació extreta de :

http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Home/Arees_actuacio/innovacio_educativa/comunitats_aprenentatge/document_marc_comunitats_aprenentatge.pdf