Les TIC aplicades al conductisme

En primer lloc, podem explicar en que es basa la teoria del conductisme. Es tracta d’una teoria basada en un model lineal de transmissió de coneixements, on el professor es qui dirigeix el procés d’ensenyament i l’estudiant té un paper passiu, on es limita a escoltar i a fer el que aquest li diu.

El principal objectiu és que l’alumne aconsegueixi l’aprenentatge a través de conductes seqüencials i repetitives de manera individual. Es tracta d’un plantejament unidireccional, i per tant no ofereix una retroalimentació.

En relació a les TIC, hi ha una aproximació a aquest tipus d’ensenyament s’inicia amb l’aparició dels ordinadors i del llenguatge de programació anomenat LOGO, que té en el seu origen una finalitat didàctica on a partir de l’ordinador es programen ensenyaments senzills i mecànics. L’ordinador és el que fa de guia als alumnes i ells van avançant sota el mecanisme de l’assaig – error.

Cal dir que, a finals de 1980, quan hi va haver una millora dels recursos tècnics i la incorporació dels multimèdia, van aparèixer els programes d’Ensenyament Assistit per Ordinador, també anomenats EAO. Es tractava d’activitats pràctiques que es basaven en la repetició i exercitació automatitzada com ara jocs didàctics, presentació de continguts amb preguntes i respostes....

Algunes de les avantatges i desavantatges d’aquest tipus de programes són:

Avantatges

Desavantatges

Facilitat d’ús;  no es requereixen coneixements previs     Existeix cert grau d’interacció La seqüència d’aprenentatge pot ser programada d’acord a les necessitats de l’alumne Feedback immediat sobre cada resposta Afavoreixen automatització d’habilitats bàsiques per aprenentatges més complexos Proporciona ensenyament individualitzat

Alumne passiu   No es possible la participació de l’educador per el plantejament de dubtes... Excessiva rigidesa en la seqüència dels continguts, que impedeix el tractament de respostes no previstes No se sap per què un ítem és correcte o incorrecte Fragmentació de continguts excessivament uniforme i reductora, sigui quina sigui la matèria Individualització molt elemental; no té en compte el ritme, no guia

En el  conductisme hi trobem dos papers molt diferenciats, on el mestres és la persona que sap, i l’alumne és qui va guardant la informació i la va interioritzar. Per tant, l’alumne per adquirir el coneixement requereix de la repetició i la memorització de tots els continguts que el mestre li ensenyi. Pel que fa a les aportacions de les TIC, s’utilitzen programes on els alumnes han de demostrar els coneixements que han adquirit, de manera que si ho fan bé reben reforços positius, en canvi si ho fan malament reben reforços negatius, i l’han de tornar a repetir fins aconseguir completar-la correctament.

Un dels exemples més clars d’aquesta teoria, i que em esta treballant al llarg de l’assignatura, són les activitats amb el JCLIC. En aquestes activitats els alumnes sovint han de completar exercicis i els va dient si ho fan correctament, o si ho han de tornar a repetir perquè no han aconseguit realitzar correctament l’activitat.

Informació extreta de: http://www.xtec.cat/aulanet/ud/catala/ortografia/ortografia.html  / http://teoriesaprenentatgeitic.wikispaces.com/5.+Aplicacions+TIC