Comunitat de pràctica

Passejant pels blocs dels meus companys, i concretament llegint tots els blocs que parlaven sobre les comunitats d’aprenentatge n’hi ha hagut una que és el d’en Roc que m’ha cridat molt l’atenció i penso que defineix molt correctament el que són les comunitats d’aprenentatge, i a partir de la seva m’ha ajudat a entendre millor el que era i a donar-me compte de la importància que tenen aquestes per tots nosaltres.

Tot enllaçant el que havia explicat en Roc en la seva entrada, a mi m’agradaria deixar escrita la definició de comunitat de pràctica, ja que es tracta d’un concepte similar i que com a futurs mestres ens afecta. Les comunitats de pràctica són grups socials constituïts per desenvolupar un coneixement especialitzat, compartint aprenentatges basats en la reflexió compartida sobre experiències pràctiques. Segons Wenger és “ un grup de persones que comparteixen una preocupació, un conjunt de problemes o un interès comú sobre un tema, i que aprofundeixen el seu coneixement i expertesa en aquesta àrea a través d’una interacció continuada”.

Una comunitat de pràctica fa explicita la transferència informal de coneixement dins de xarxes i grups socials, oferint una estructura formal que permet adquirir més coneixement a través de les experiències compartides dins del grup. La pròpia identitat del grup s’enforteix en reforçar l’aprenentatge com un procés de participació i lideratge compartit. El lideratge informal és bàsic en les organitzacions i té un paper de difusió de la tasca del grup i d’observació de la implantació del seu treball a la pràctica.

Es tracta d’un procés continu d’establiment d’estratègies de participació, lideratge, identitat i gestió de coneixement. I un dels millors exemples de Comunitat de Pràctica és la Viquipedia. Un dels elements més importants és la negociació de significats entre el moderador i els participants. El moderador ha de garantir el bon funcionament dins de la comunitat, ha de promoure, gestionar i dinamitzar la participació entre els integrants.

La comunitat d’aprenentatge requereix la implicació de tota la comunitat educativa, de tots aquells que, d’una manera o una altra, incidim, o podem incidir, en el seu  funcionament i en la realitat del que ens envolta. I el mateix passa en les comunitats de pràctiques.

Informació extreta de : http://ca.wikipedia.org/wiki/Comunitat_de_pr%C3%A0ctica

Definició d'Entorn Personal d'Aprenentatge

L’Entorn Personal d’Aprenentatge es pot definir com el conjunt d’eines, serveis, relacions, connexions i interaccions que es fan servir habitualment, i que afavoreixen el propi aprenentatge en el dia a dia i que fan que aquest es converteixi en coneixement. Amb Internet, i especialment amb la Web 2.0, aquest entorn s’ha enriquit i diversificat: l’Entorn Personal d’Aprenentatge inclou aquests elements tecnològics, tot i que emfatitza de manera especifica com s’utilitzen per aprendre.

Es tracta de sistemes que ajuden als estudiants a prendre el control i la gestió del seu propi aprenentatge. Crear un PLE permet que els alumnes es fixin uns objectius d’aprenentatge, gestionin el seu aprenentatge tant els continguts com els processos i fins i tot es poden comunicar amb altres companys durant el procés d’aprenentatge, d’aquesta manera poden aconseguir els objectius que s’han fixat, ja que els ajuda.

Informació extreta de: http://www.xtec.cat/formaciotic/dvdformacio/materials/ts1x1/practica_2-4.html / http://es.wikipedia.org/wiki/Entorno_Personal_de_Aprendizaje

Comunitats d'aprenentatge

Comunitats d’Aprenentatge és un model de centre participatiu obert a la comunitat, en el marc de l’escola inclusiva, per donar resposta de forma igualitària als reptes i necessitats que es plantegen en l’educació del segle XXI. És un projecte de transformació de centres educatius que es basa en l’aprenentatge dialògic i la participació de la comunitat per aconseguir un doble objectiu: l’èxit educatiu de tot l’alumnat i la millora de la convivència en els centres educatius.

La transformació fa passes decisives cap a aquests objectius aplicant  les teories i actuacions que la comunitat científica internacional ha demostrat que són les més efectives per aconseguir-ho. Es distingeix per un esforç comú de tota la comunitat per assolir la igualtat educativa de totes les noies i nois, partint del convenciment que totes i tots tenen dret a la millor educació i tenen capacitats per a aconseguir-la. Els seus principis inclusius es basen en la superació de la visió de la igualtat com homogeneïtzadora, així com de la diversitat que no té en compte la igualtat. Les Comunitats d’Aprenentatge busquen la superació de les desigualtats socials i educatives des de la transformació del centre i del context social, en lloc d’adaptar l’ensenyament a aquells grups culturals marginats o amb risc d’exclusió social.

El treball endegat des de la Subdirecció General de Llengües i Entorn del Departament d’Ensenyament amb la col·laboració del CREA de la Universitat de Barcelona i del Fòrum IDEA de la Universitat Autònoma de Barcelona suposa una reflexió i acompanyament en aquesta transformació.

Principis que guien l’acció

El concepte d’aprenentatge en què es basen les Comunitats d’aprenentatge és l’aprenentatge dialògic, que es basa en una concepció comunicativa de les ciències socials, abarcant nombroses disciplines (filosofia, feminisme, psicologia, pedagogia, economia, sociologia). Per la generació de l’aprenentatge dialògic s’han de donar els següents principis:

1.       Diàleg igualitari en què les diferents aportacions són considerades en funció de la validesa dels arguments i no des de criteris com la imposició d’un saber culturalment hegemònic a través de la relació autoritària i jeràrquica en què el professor o la professora determinen el que és necessari aprendre i marquen tant els continguts com els ritmes d’aprenentatge.

2.       La intel·ligència cultural és un concepte més ampli d’intel·ligència que els habitualment utilitzats, no es redueix a la dimensió cognitiva basada en l’acció teleològica, sinó que contempla la pluralitat de dimensions de la interacció humana. Engloba la intel·ligència acadèmica i pràctica, i les demés capacitats de llenguatge i acció dels éssers humans que fan possible arribar a acords en els diferents àmbits socials.

3.       L’aprenentatge dialògic transforma les relacions entre la gent i el seu entorn. La transformació de totes les interaccions de l’entorn de l’alumnat, a través de la participació activa, afavoreix els aprenentatges.

4.       La dimensió instrumental no s’obvia ni es contraposa a la dialògica. L’aprenentatge dialògic abarca tots els aspectes que s’acorden aprendre. Així doncs, inclou la part instrumental que es veu insatisfeta i aprofunditza des de la crítica a la colonització tecnocràtica de l’aprenentatge.

5.       Per tal de superar la colonització del mercat i la colonització burocràtica i evitar que s’imposi una lògica utilitarista que es reafirma a sí mateixa sense considerar les identitats individuals que tots i totes posseïm, s’ha de potenciar un aprenentatge que possibiliti una interacció entre persones –dirigida per elles mateixes- por d’aquesta manera crear sentit per a cada un i una de nosaltres.

6.       La solidaritat com expressió de la democratització dels diferents contextos socials i la lluita contra l’exclusió que es deriva de la dualització social és l’única base en què es pot fonamentar un aprenentatge igualitari i dialògic.

7.       La igualtat de diferències és contrària al principi de diversitat que relega la igualtat i que ha recollit algunes reformes educatives. La cultura de la diferència que oblida la igualtat porta a que, en una situació de desigualtat, es reforci com a divers el que és exclusor, a l’adaptar sense transformar, amb la qual cosa crea, en moltes ocasions, majors desigualtats.

L’aplicació de l’aprenentatge dialògic, per tant, contribueix a la superació de: 1) les jerarquies inhibidores del diàleg, 2) les expectatives negatives, 3) les resistències a la transformació, 4) el fracàs escolar, 5) la violència, 6) la insolidaritat i 7) les discriminacions racistes i sexistes.

Informació extreta de :

http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Home/Arees_actuacio/innovacio_educativa/comunitats_aprenentatge/document_marc_comunitats_aprenentatge.pdf

PLE

El PLE (entorn personal d’aprenentatge o Personal Learning Environment) és un sistema d’organització, d’espais, de referències i de continguts  que faciliten el dia a dia i enforteixen l’aprenentatge. També és un sistema que ajuda als estudiants a prendre el control i la gestió del seu propi aprenentatge.

Es tracta d’un conjunts d’eines, de fonts d’informació, de connexions i activitats que cada persona utilitza per aprendre. Per tant, l’entorn personal d’aprenentatge inclou tant allò que una persona consulta per informar-se, les relacions que s’estableixen amb aquesta informació i entre aquesta informació i altres consultes; com les persones que li serveixen de referència, les connexions entre aquestes persones i ell mateix, i les relacions entre aquestes persones i altres que a la llarga poden resultar-li d’interès; i també els mecanismes que serveixen per editar la informació i reconstruir-la com a coneixement, tant en la fase de reflexió i recreació individual com en la fase en la que s’ajuda de la reflexió d’altres.  

Hi ha tres parts dins del ple:

1)      Eines i estratègies de lecturaà fonts d’informació a les quals accedeixo que m’ofereixen la informació

2)      Eines i estratègies de reflexióà els entorns o serveis en els quals puc transformar la informació

3)      Eines i estratègies de relacióà entorns on em relaciono amb altres persones amb les quals aprenc.

Un PLE no el forma només un entorn tecnològic, sinó també un entorns de relacions per aprendre. Té una part social i una altre individual , però dins de la part social hi ha dues formes de relació que són bastant diferents; una es tracta d’aprendre del que fan els altres, però sense interactuat amb ella; i l’altre es tracta de recrear amb els altres la informació i aprendre del procés de recreació.