El sharisme va ser creat per Isaac Mao, un empresari, escriptor i bloger xinès. Aquest defensa un paradigma social centrat en la creativitat i la col·laboració. De manera que, segons el seu punt de vista creu que la societat en la qual estem actualment seria molt més eficient si fos capaç d’abandonar els prejudicis a l’hora de compartir informació i idees i ell aposta per la col·laboració i la suma.
El concepte de sharisme proposa un canvi d’actitud en les persones, en les organitzacions i sobretot en els governs, és a dir una reorientació dels valors que farà que es transformi la nostra societat en un cervell social superintel·ligent, un híbrid interconnectat de persones i programari.
Si busquem en el diccionari la paraula “share” trobarem que significa compartir, per tant queda bastant clar el que pretén aquest nou concepte, és a dir, deixar de guardar-nos tota la informació, idees, iniciatives... per nosaltres sols, i començar a col·laborar i compartir, i crear una gran xarxa entre tots.
Cal dir que el sharisme coincideix amb l’expansió de tecnologies com ara el programari lliure o el WEB 2.0, que afavoreixen l’intercanvi d’informació: des dels blocs fins al Quora, passant pel Twitter o Facebook.
Podem veure com el sharisme té algun que altre paral·lelisme amb la corrent psicològica del constructivisme, ja que entén l’aprenentatge com individual però la construcció del coneixement s’ha de fer d’una forma global, compartint el teu aprenentatge amb els altres i construint el coneixement a partir de l’entorn i de la interacció amb les idees i els conceptes dels altres. Per tant podem veure que hi ha semblances entre aquestes dues corrents, tot i que el constructivisme parla sobre l’aprenentatge col·laboratiu, que ens deixa clar que les diferències no són un obstacle per tirar endavant cap treball sinó que són un motiu que s’ha d’aprofitar, i el Sharisme es treballa a partir de la interacció de les idees i el seu tractament compartit entre tots fa que sigui molt global.
Finalment, el canvi cap al Sharisme es pot començar a través de les aules i l’evolució de la mentalitat més oberta per saber compartir i treballar amb les idees dels altres per tal d’aconseguir un coneixement més complert i a la vegada més global, és a dir, un aprenentatge individual , però a la vegada compartit amb els altres.
No hay comentarios:
Publicar un comentario