El cognitivisme és una teoria que esta basada en la psicologia i la ciència cognitiva, ja que entenen que l’activitat cognitiva humana ha de ser descrita en funció de símbols, esquemes, imatges i altres formes de representació mental. Es tracta d’un model que abandona la visió mecanicista, assumint que l’aprenentatge es produeix a partir de l’experiència i es centre en la manera com s’adquireix el coneixement, s’emmagatzema i es recupera de la memòria o estructura cognitiva. Les aplicacions de la intel·ligència artificial a l’educació aporten operacions intel·lectuals que exerciten la memòria dels alumnes i tenen com objectiu conèixer, reconèixer i relacionar a través de representacions i processos mentals, de manera que els alumnes amb aquesta nova teoria poden trobar activitats més complexes.
A finals dels anys 80 es van començar a incorporar recursos multimèdia en els entorns d’ensenyament basats en les tecnologies: els anomenats EAO (Ensenyament Assistit per Ordinador) o CBT (Computer Based Training), que van suposar un enriquiment de recurosos però que en principi no canviaven el model educatiu que estava en funcionament, que era el conductisme.
Al cap d’un temps quan va aparèixer el cognitivisme, que situa el focus els processos cognitius que tenen lloc en el pensament i la seva representació i aprenentatge, tot utilitzant algoritmes i màquines; aportant més complexitat al software educatiu, però encara amb molt poca presència de les TIC a l’educació, és a dir, que únicament és limitaven a utilitzar programes conductistes i alguns programes de simulació.
El cognitivisme promou un aprenentatge estructurat, on l’alumne no té un paper tan passiu com en el conductisme, sinó que pren un paper més actiu. En el cas de les aportacions de les TIC incorporen programes de software que es dissenyen incloent materials audiovisuals, gràfics, simulacions... que permeten el desenvolupament d’estratègies i capacitats cognitives dels alumnes. Aquests programes permeten que els alumnes interactuïn amb el mitjà tecnològic donant-se una relació bidireccional.
Tal i com he esmentat anteriorment, un dels recursos més útils per aquesta teoria, són els simuladors formatius, ja que es tracta de recursos multimèdia educatius que els facilitaran l’adquisició de coneixements mitjançant l’experimentació en entorns que reprodueixen situacions reals. La importància està, en el fet de que els alumnes aprenen fent i són conscients des d’¡un primer moment de la vinculació del seu aprenentatge amb la realitat.
Hola!
ResponderEliminarTrobo que has explicat amb molt de detall l'aplicació a les TIC d'aquestes teories.
Si no hi tens res en contra faig un l'enllaç al meu bloc d'aquesta entrada.
Moltes gràcies!
cap problema!!!
ResponderEliminar