Els mitjans de comunicació i l’educació

 
Un mitjà de comunicació és qualsevol instrument que s’utilitza per transmetre i rebre dades, i actualment el terme s’usa per fer arribar a un gran públic la informació, l’entreteniment, la propaganda...

Fa falta educar als infants per a un bon ús d’aquests mitjans, de manera que siguin capaços d’expressar judicis i objectius que després els guiïn en l’elecció i el rebuig dels programes. També cal actuar positivament, tot promovent aquelles iniciatives que millorin la qualitat de tot allò que arribi als nens i nenes.

Abans de que arribessin les noves tecnologies, els mitjans de comunicació no jugaven un paper molt important dins les escoles, ja que únicament s’utilitzaven vídeos i articles com a mitjans de comunicació, però ara amb l’arribada de les noves tecnologies han obert un ampli ventall de possibilitats. Ara per ara, els nens i nenes estan molt a prop de les noves tecnologies, i tenen una gran facilitat en accedir als diferents mitjans de comunicació, de manera que des de l’escola cal ensenyar el bon ús que n’han de fer.

Diàriament els alumnes accedeixen als mitjans de comunicació, de manera que des de l’escola cal educar-los per aquest ús, cal ensenyar com fer-ho de forma segura i productiva. Es pot treure benefici educatiu, en el moment en que s’incorporen els mitjans de comunicació a les aules, ja que veuran la realitat de la nostra societat i estaran en tot moment informats i actualitzats.

Els mitjans de comunicació han de ser un element present dins les aules, les escoles i en general a l’educació. Es tracta de recursos que incentiven els aprenentatges i que per tant aporten un dinamisme a les diferents sessions. A més, si s’utilitzen com a eina de suport, enriqueixen les metodologies utilitzades alhora que l’alumne aprèn a interpretar i utilitzar els mitjans de comunicació.

L’impacte social de la introducció de les TIC a l’escola

Actualment, la nostra societat està vivint i experimentant molts canvis, i un dels més importants són l’aparició de les noves tecnologies, que estan provocant canvis a un ritme accelerat en tots els àmbits de la vida.

En les escoles, tots aquests canvis que estan produint les noves tecnologies, estan afectant a les escoles, ja que en molt poc temps han passat a tenir un paper molt important dins les aules de tots els nivells.

Les noves tecnologies ens permeten processar, emmagatzemar, recuperar i comunicar-nos informacions en qualsevol lloc del mon i en qualsevol moment, independentment de la distància i el temps.

Des de l’escola cal guiar als nostres alumnes per el camí correcte i educar-los ajudant-los a utilitzar eficaçment les noves tecnologies. Ja que  no els serviria de res tota la informació si no se’ls ensenya a triar-la, organitzar-la, sintetitza-la...De manera que es tracta d’un recurs més perquè els alumnes puguin arribar a ser persones autònomes, crítiques, reflexives i sobretot que tinguin un ampli ventall de recursos als quals accedir sense cap tipus de dificultat.            

Un dels primers impactes de les TIC a les escoles, és el fet que han canviat la forma de treballar dels alumnes i per tant, també la manera de treballar dels mestres. De manera que com a mestres no ens podem oblidar de les noves tecnologies i fer com si no afectessin al funcionament acadèmic de les escoles. Per tant, les Tic afecten a l’escola, encara que no s’utilitzin dins del centre o dins de l’aula, però indirectament hi són implicades.

Un altre impacte podria ser el paper que té l’alumne, és a dir, que els alumnes passen a tenir un paper molt més actiu ja que poden ser ells mateixos els protagonistes del seu ensenyament i poden ser emissors de coneixements. De manera que les fonts d’informació que actualment tenen els alumnes d’avui en dia són inacabables, i cada un d’ells té molta informació que ha de seleccionar, sintetitzar, classificar, descodificar...També poden compartir els coneixements que adquireixen amb altres alumnes, i per tant es garanteix que els alumnes puguin fer seus els coneixements i que l’aprenentatge els sigui més significatiu i a la vegada pràctic.

Per concloure, com a futura mestra m’agradaria dir que no podem fer com si les noves tecnologies no existissin, sinó que les hem d’anar endinsant dins de l’escola i utilitzar l’ampli ventall de recursos que tenim a la xarxa i aprofitar-los per tal que els alumnes surtin ben preparats de cara a un futur. Per tant hem de ser conscients de l’actualitat que ens envolta i actuar amb conseqüència.

Intervenció de pràctiques: El valor de les monedes

Durant les meves pràctiques del curs 2011-2012, he estat a l’escola Mas Maria en una classe de primer de primària, i específicament a la classe dels Pingüins. La veritat, es que ha estat una gran experiència i he après moltes coses durant aquesta llarga estada, ja que es tracta d’una escola que treballa per projectes i no tenen llibres. Mai havia pogut veure en persona com es treballa en una escola amb aquestes característiques, i no sabia com se’n podien en sortir sense els llibres, i sense cap punt de referència de suport.

De petita he anat a una escola tradicional, que es basava en un llibre de text, llegir la informació que et donava, fer les activitats, i desprès fer un examen. I l’any passat a les pràctiques també vaig estar en una escola bastant tradicional, però vaig poder aprendre altres coses que en aquesta escola no ho he pogut veure ni aprendre, pel fet que no hi havia llibres.

Centrant-me en les pràctiques d’aquest any, en el moment en que em van proposar fer una unitat didàctica, i ho vaig parlar amb la meva tutora sobre quin tema podia fer, finalment vaig escollir fer la  meva unitat de programació sobre l’euro, una petita introducció a les monedes i els bitllets perquè es comencessin a familiaritzar, ja que es una cosa que els afectarà i que hauran d’utilitzar en un futur.

Quan vaig estar pensant en les activitats que faria amb ells, se’m va acudir que per finalitzar la unitat didàctica podia realitzar jo unes activitats amb el JCLIC de cloenda de tot el que havíem estat treballant durant aquells dies. Vaig poder veure que per Internet hi havia moltes activitats amb l’euro, però jo vaig decidir crear-les jo i adaptar-les a les condicions i característiques de la classe en la qual estava. Per tant, vaig poder experimentar el que és pensar en les activitats que vols fer, com fer-les i crear-les amb un programa específic per a fer activitats o jocs amb ordinador.

Quan vaig acabar la intervenció i van poder fer aquestes activitats amb l’ordinador, la veritat es que em vaig quedar molt sorpresa en veure que a tots als nens/es els havia agradat molt allò que els havia preparat i que havien après el valor que tenia cada moneda i bitllet que era un dels objectius que em proposava. Amb la tutora vam parlar, i vam creure adient que en el Pen drive que tenen els podíem posar aquesta activitat i així des de casa poder-la fer servir, així que un per un els vaig anar cridant i els vaig ensenyar com es feia per copiar un arxiu al Pen drive, com treure’l amb seguretat ...

Comunitat de pràctica

Passejant pels blocs dels meus companys, i concretament llegint tots els blocs que parlaven sobre les comunitats d’aprenentatge n’hi ha hagut una que és el d’en Roc que m’ha cridat molt l’atenció i penso que defineix molt correctament el que són les comunitats d’aprenentatge, i a partir de la seva m’ha ajudat a entendre millor el que era i a donar-me compte de la importància que tenen aquestes per tots nosaltres.

Tot enllaçant el que havia explicat en Roc en la seva entrada, a mi m’agradaria deixar escrita la definició de comunitat de pràctica, ja que es tracta d’un concepte similar i que com a futurs mestres ens afecta. Les comunitats de pràctica són grups socials constituïts per desenvolupar un coneixement especialitzat, compartint aprenentatges basats en la reflexió compartida sobre experiències pràctiques. Segons Wenger és “ un grup de persones que comparteixen una preocupació, un conjunt de problemes o un interès comú sobre un tema, i que aprofundeixen el seu coneixement i expertesa en aquesta àrea a través d’una interacció continuada”.

Una comunitat de pràctica fa explicita la transferència informal de coneixement dins de xarxes i grups socials, oferint una estructura formal que permet adquirir més coneixement a través de les experiències compartides dins del grup. La pròpia identitat del grup s’enforteix en reforçar l’aprenentatge com un procés de participació i lideratge compartit. El lideratge informal és bàsic en les organitzacions i té un paper de difusió de la tasca del grup i d’observació de la implantació del seu treball a la pràctica.

Es tracta d’un procés continu d’establiment d’estratègies de participació, lideratge, identitat i gestió de coneixement. I un dels millors exemples de Comunitat de Pràctica és la Viquipedia. Un dels elements més importants és la negociació de significats entre el moderador i els participants. El moderador ha de garantir el bon funcionament dins de la comunitat, ha de promoure, gestionar i dinamitzar la participació entre els integrants.

La comunitat d’aprenentatge requereix la implicació de tota la comunitat educativa, de tots aquells que, d’una manera o una altra, incidim, o podem incidir, en el seu  funcionament i en la realitat del que ens envolta. I el mateix passa en les comunitats de pràctiques.

Informació extreta de : http://ca.wikipedia.org/wiki/Comunitat_de_pr%C3%A0ctica

Definició d'Entorn Personal d'Aprenentatge

L’Entorn Personal d’Aprenentatge es pot definir com el conjunt d’eines, serveis, relacions, connexions i interaccions que es fan servir habitualment, i que afavoreixen el propi aprenentatge en el dia a dia i que fan que aquest es converteixi en coneixement. Amb Internet, i especialment amb la Web 2.0, aquest entorn s’ha enriquit i diversificat: l’Entorn Personal d’Aprenentatge inclou aquests elements tecnològics, tot i que emfatitza de manera especifica com s’utilitzen per aprendre.

Es tracta de sistemes que ajuden als estudiants a prendre el control i la gestió del seu propi aprenentatge. Crear un PLE permet que els alumnes es fixin uns objectius d’aprenentatge, gestionin el seu aprenentatge tant els continguts com els processos i fins i tot es poden comunicar amb altres companys durant el procés d’aprenentatge, d’aquesta manera poden aconseguir els objectius que s’han fixat, ja que els ajuda.

Informació extreta de: http://www.xtec.cat/formaciotic/dvdformacio/materials/ts1x1/practica_2-4.html / http://es.wikipedia.org/wiki/Entorno_Personal_de_Aprendizaje

Concepte de TAC i Relació amb les TIC

Les TIC les podem definir com les tecnologies de la informació i comunicació, que ofereixen respostes a totes aquestes necessitats i per tant donen la oportunitat d’innovar i transformar profundament i en positiu dins de l’entorn educatiu. Actualment, hi ha hagut un canvi important, que es tracta d’aprendre amb la tecnologia que ens facilita l’aprenentatge personalitzat i orientat al desplegament de competències metodològiques fonamentals com ara aprendre a aprendre.

Les TAC( Tecnologies per a l’Aprenentatge i el Coneixement) les podem entendre com una visió de les TIC des de l’escola. És a dir, que es tracta de posar les tecnologies al servei d’una millora en el processos d’ensenyament – aprenentatge, d’avaluació i d’organització, que de forma quotidiana es desenvolupen a l’entorn, al centre i a l’aula.

La utilitat que se’n faci d’aquestes noves tecnologies i del seu potencial com a agents de canvi metodològics, són els que permetran identificar aquelles actuacions més significatives i innovadores des del punt de vista educatiu. Per tant es pot entendre les TAC, com un aprenentatge mitjançat per les tecnologies de la informació i la comunicació.

Parlant de la meva experiència personal en quant a l’escola a la qual estic fent pràctiques, puc dir que a la meva classe en concret no utilitzen freqüentment les TIC. La presència que tenen a l’aula podria dir que es puntual, ja que utilitzen les TIC per buscar informació, per visualitzar imatges que han fet en les activitats o excursions, per mirar videos... Però cal dir que jo estic en una escola que treballen per projectes, i en el meu cas, estic en una classe de primer de primària i l’ús de les TIC no es gens pronunciat. Cosa que ens els altres cursos, sobretot a Cicle mitjà i Superior, tenen les pissarres digitals que les utilitzen per casi totes les assignatures i treballen totalment amb les noves tecnologies. Els alumnes ja estan dins del món de les tecnologies, i per ells és molt senzill treballar amb elles. També realitzen un bloc, que sobretot els més grans són els que el treballen més i a part tenen una revista digital i fins i tot una ràdio dins de l’escola.

De manera que en el meu cas personal de la meva classe, no es veu tan clarament l’ús de les TIC i les TAC  a l’aula, en  canvi en els altres cursos ja estan totalment integrades.

Penso que és molt important que com a futurs mestres siguem conscients de l’impacta que estan tenint les TIC i les TAC a les escoles, i la importància que tenen, de quin paper han de desenvolupar i de com podem integrar-les dins del currículum de primària, i integrar-les en la vida quotidiana amb el que els nostres alumnes es troben fora de les aules. I sobretot ensenyar-los correctament a partir d’elles, i fer-les servir com un recurs més i no com a únic recurs, això és important no oblidar-ho.

Informació extreta de: http://ca.wikipedia.org/wiki/Tecnologies_de_l'aprenentatge_i_del_coneixement

Les TIC aplicades al constructivisme

El constructivisme és una teoria que afirma que el coneixement de totes les coses és un procés mental de l’individu, que es desenvolupa de manera interna conforme l’individu va obtenint la informació i interactua amb el seu entorn més proper.

Considera que el veritable coneixement de les coses és l’estructura mental individual generada de la interacció amb el mitjà. De manera que, centrar-nos en l’escola l’instructor seria el professor que seria la persona que posaria facilitats, i per tant provocaria situacions riques d’aprenentatge, i no es limitaria a transmetre un coneixement. Els alumnes construeixen la seva pròpia perspectiva del món que l’envolta a partir de les seves pròpies experiències i esquemes mentals desenvolupats.

Es tracta d’un enfocament centrat en l’alumne, que promou la participació activa d’aquest, el treball en equip, la construcció del coneixement de forma autònoma i col·laborativa, sempre amb el seguiment i el suport del professor.

Amb l’aparició de les TIC aquesta visió es fa més possibilista, de manera que aquestes proporcionen eines (imatges, sons, vídeos...) que enriqueixen els aprenentatges, ja sigui a l’aula amb el professor com fora d’ ella de manera individual o col·lectiva amb altres alumnes.

Internet va obrir les portes a la connexió directa i continua amb el món. En l’àmbit educatiu és va iniciar la modalitat e-learning, entesa com un entorn integral d’aprenentatge, en un context virtual en el qual el paper del mestre canvia i passa a ser un guia, el tutor facilita i avalua els aprenentatges dels alumnes, centrant -se en una educació basada en l’alumne. Una aproximació actual basada en les TIC són les plataformes LMS (Learning Management System), conegudes com Sistemes de Gestió de l’Aprenentatge que aporten moltes eines al procés educatiu. Principal eines de:

-          Gestió i distribució de continguts( emmagatzemar, organitzar, estructurar...)

-          Administració d’usuaris( personalització, accés...)

-          Comunicació (fòrums, correus, xats,...)

-          Avaluació i seguiment ( qüestionaris de diferents tipus)

Un gran exemple de les TIC aplicades al constructivisme és el MOODLE, que l’he conegut arrel d’una exposició dels meus companys. Es tracta d’una aplicació totalment lliure, amb la que els educadores poden utilitzar per tal de crear llocs d’aprenentatge efectius en línia, també permet incorporar materials de diferents formats, com ara textos, imatges, vídeos... i el més important és que permet crear una interacció molt efectiva entre els alumnes i els professors.

Informació extreta de : http://teoriesaprenentatgeitic.wikispaces.com/5.+Aplicacions+TIC  /

Les TIC aplicades al cognitivisme

El cognitivisme és una teoria que esta basada en la psicologia i la ciència cognitiva, ja que entenen que l’activitat cognitiva humana ha de ser descrita en funció de símbols, esquemes, imatges i altres formes de representació mental. Es tracta d’un model que abandona la visió mecanicista, assumint que l’aprenentatge es produeix a partir de l’experiència i es centre en la manera com s’adquireix el coneixement, s’emmagatzema i es recupera de la memòria o estructura cognitiva.  Les aplicacions de la intel·ligència artificial a l’educació aporten operacions intel·lectuals que exerciten la memòria dels alumnes i tenen com objectiu conèixer, reconèixer i relacionar a través de representacions i processos mentals, de manera que els alumnes amb aquesta nova teoria poden trobar activitats més complexes.

A finals dels anys 80 es van començar a incorporar recursos multimèdia en els entorns d’ensenyament basats en les tecnologies: els anomenats EAO (Ensenyament Assistit per Ordinador) o CBT (Computer Based Training), que van suposar un enriquiment de recurosos però que en principi no canviaven el model educatiu que estava en funcionament, que era el conductisme.

Al cap d’un temps quan va aparèixer el cognitivisme, que situa el focus els processos cognitius que tenen lloc en el pensament i la seva representació i aprenentatge, tot utilitzant algoritmes i màquines; aportant més complexitat al software educatiu, però encara amb molt poca presència de les TIC  a l’educació, és a dir, que únicament és limitaven a utilitzar programes conductistes i alguns programes de simulació.

El cognitivisme promou un aprenentatge estructurat, on l’alumne no té un paper tan passiu com en el conductisme, sinó que pren un paper més actiu. En el cas de les aportacions de les TIC incorporen programes de software que es dissenyen incloent materials audiovisuals, gràfics, simulacions... que permeten el desenvolupament d’estratègies i capacitats cognitives dels alumnes. Aquests programes permeten que els alumnes interactuïn amb el mitjà tecnològic donant-se una relació bidireccional.

Tal i com he esmentat anteriorment, un dels recursos més útils per aquesta teoria, són els simuladors formatius, ja que es tracta de recursos multimèdia educatius que els facilitaran l’adquisició de coneixements mitjançant l’experimentació en entorns que reprodueixen situacions reals. La importància està, en el fet de que els alumnes aprenen fent i són conscients des d’¡un primer moment de la vinculació del seu aprenentatge amb la realitat.

Informació extreta: http://ticteories.wikispaces.com/3.+Cognitivisme / http://teoriesaprenentatgeitic.wikispaces.com/5.+Aplicacions+TIC

Les TIC aplicades al conductisme

En primer lloc, podem explicar en que es basa la teoria del conductisme. Es tracta d’una teoria basada en un model lineal de transmissió de coneixements, on el professor es qui dirigeix el procés d’ensenyament i l’estudiant té un paper passiu, on es limita a escoltar i a fer el que aquest li diu.

El principal objectiu és que l’alumne aconsegueixi l’aprenentatge a través de conductes seqüencials i repetitives de manera individual. Es tracta d’un plantejament unidireccional, i per tant no ofereix una retroalimentació.

En relació a les TIC, hi ha una aproximació a aquest tipus d’ensenyament s’inicia amb l’aparició dels ordinadors i del llenguatge de programació anomenat LOGO, que té en el seu origen una finalitat didàctica on a partir de l’ordinador es programen ensenyaments senzills i mecànics. L’ordinador és el que fa de guia als alumnes i ells van avançant sota el mecanisme de l’assaig – error.

Cal dir que, a finals de 1980, quan hi va haver una millora dels recursos tècnics i la incorporació dels multimèdia, van aparèixer els programes d’Ensenyament Assistit per Ordinador, també anomenats EAO. Es tractava d’activitats pràctiques que es basaven en la repetició i exercitació automatitzada com ara jocs didàctics, presentació de continguts amb preguntes i respostes....

Algunes de les avantatges i desavantatges d’aquest tipus de programes són:

Avantatges

Desavantatges

Facilitat d’ús;  no es requereixen coneixements previs     Existeix cert grau d’interacció La seqüència d’aprenentatge pot ser programada d’acord a les necessitats de l’alumne Feedback immediat sobre cada resposta Afavoreixen automatització d’habilitats bàsiques per aprenentatges més complexos Proporciona ensenyament individualitzat

Alumne passiu   No es possible la participació de l’educador per el plantejament de dubtes... Excessiva rigidesa en la seqüència dels continguts, que impedeix el tractament de respostes no previstes No se sap per què un ítem és correcte o incorrecte Fragmentació de continguts excessivament uniforme i reductora, sigui quina sigui la matèria Individualització molt elemental; no té en compte el ritme, no guia

En el  conductisme hi trobem dos papers molt diferenciats, on el mestres és la persona que sap, i l’alumne és qui va guardant la informació i la va interioritzar. Per tant, l’alumne per adquirir el coneixement requereix de la repetició i la memorització de tots els continguts que el mestre li ensenyi. Pel que fa a les aportacions de les TIC, s’utilitzen programes on els alumnes han de demostrar els coneixements que han adquirit, de manera que si ho fan bé reben reforços positius, en canvi si ho fan malament reben reforços negatius, i l’han de tornar a repetir fins aconseguir completar-la correctament.

Un dels exemples més clars d’aquesta teoria, i que em esta treballant al llarg de l’assignatura, són les activitats amb el JCLIC. En aquestes activitats els alumnes sovint han de completar exercicis i els va dient si ho fan correctament, o si ho han de tornar a repetir perquè no han aconseguit realitzar correctament l’activitat.

Informació extreta de: http://www.xtec.cat/aulanet/ud/catala/ortografia/ortografia.html  / http://teoriesaprenentatgeitic.wikispaces.com/5.+Aplicacions+TIC

Video dels UDTIC tarda ( el Pla TAC de centre)

Els nostres companys de tarda, que realitzen la mateixa optativa que nosaltres, ens van enviar un vídeo en el qual ens explicaven el que era El Pla TAC de Centre. Ens ho van voler mostrar i explicar d’una forma més amena tot escollint els punts més importants d’aquest i mostrar-nos-ho d’una forma diferent a la que estem acostumats.

Penso que aquesta feina que van fer, els va servir a ells per conèixer una mica més el Pla TAC de centre, i poder crear l’informe de l’escola millor, per realitzar un treball cooperatiu entre tots els membres del grup de l’assignatura, i crear, modificar i editar un  vídeo.

Les TIC i l'escola

Aquí teniu una entrada d'un slideshare on explica de forma sintetitzada les TIC i l'escola.

http://www.slideshare.net/avillan/tic-escola

Les TIC a l'escola

En els últims anys, les TIC, s’han instal·lat a la nostra societat en tots els àmbits de la vida tant quotidiana com professionalment parlant.

En especial en l’àmbit educatiu, les TIC s’utilitzen com a recurs educatiu dins de l’aula, com a eina motivadora i facilitadora que fa que els i les alumnes aprenguin d’una manera activa i participativa. Gracies a les TIC, s’està transformant la manera de treballar, de comunicar-nos i de viure i tot això d’una forma irreparable, es a dir, no hi ha marxa enrere.

Un canvi com el que s’està donant ara respecte a aquesta societat de la informació, requereix que l’escola modifiqui en un grau elevat algunes de les seves característiques, des de les físiques (estructura), fins les metodologies emprades pel professorat. En paraules de Joan Majó “L’escola el que vol és preparar a la gent per aquest entorn, si aquest entorn canvia, l’activitat pròpia de l’escola ha de canviar”.

La interacció amb altres persones, dóna al alumne/a, l’oportunitat d’aprendre més enllà de l’àmbit familiar i escolar, la qual cosa ens indica que si l’aprenentatge en l’ús de les TIC per part d’aquest/a es fa amb el suport d’altres persones, se li estarà oferint la possibilitat d’un desenvolupament cognitiu adequat, sense oblidar tot allò que això inclou com l’adquisició de major autonomia per part de l’alumne/a, augment de la destresa motriu, reforçament del llenguatge...

El professorat ha d’utilitzar totes les eines que li siguin útils per cobrir les necessitats del seu alumnat, però per tal d’aconseguir açò, el o la mestra haurà de comptar amb una bona formació i cert domini de les TIC, a més ha de ser capaç d’introduir-les a l’aula com un recurs més. Un mestre/a tampoc s’ha d’oblidar de conèixer el bagatge que respecte a les TIC té el seu alumnat, la qual cosa li serà útil per saber d’ on partir. La relació afectiva professorat-alumnat, que s’estableix en aquestes etapes, també s’ha de tenir en compte com a facilitadora o no ( depèn aquesta com sigi), de l’aprenentatge que es doni.

Per altra banda l’ús de les TIC a l’escola, no sols facilitarà l’aprenentatge de l’alumnat, sinó que a més, positivitzarà la relació família- escola, ja que això ofereix la possibilitat de comunicar-se amb elles amb major eficàcia.

El fet de que una escola implanti l’ús de les TIC al PCC, requereix treballar en equip, la qual cosa implica col·laboració i cooperació per tal de seleccionar, organitzar o sistematitzar tota la informació i materials.

En conclusió, si es vol apostar per una educació adaptada als canvis de la societat actual i basada en els interessos de l'alumnat, el professorat ha de moure's per tal de proporcionar un aprenentatge de qualitat i carregat de significació per els xiquets i xiquetes. Proporcionar un lloc on poder investigar, crear, sentir, reflexionar, seleccionar, cooperar, col·laborar, comunicar-se i en definitiva aprendre a aprendre, així doncs optem per introduir de manera coherent les NTIC a l'aula.

Sharisme, compartir la informació per a aprendre

El sharisme va ser creat per Isaac Mao, un empresari, escriptor i bloger xinès. Aquest defensa un paradigma social centrat en la creativitat i la col·laboració. De manera que, segons el seu punt de vista creu que la societat en la qual estem actualment seria molt més eficient si fos capaç d’abandonar els prejudicis a l’hora de compartir informació i idees i ell aposta per la col·laboració i la suma.

El concepte de sharisme proposa un canvi d’actitud en les persones, en les organitzacions i sobretot en els governs, és a dir una reorientació dels valors que farà que es transformi la nostra societat en un cervell social superintel·ligent, un híbrid interconnectat de persones i programari.

Si busquem en el diccionari la  paraula “share” trobarem que significa compartir, per tant queda bastant clar el que pretén aquest nou concepte, és a dir, deixar de guardar-nos tota la informació, idees, iniciatives... per nosaltres sols, i començar a col·laborar i compartir, i crear una gran xarxa entre tots.

Cal dir que el sharisme coincideix amb l’expansió de tecnologies com ara el programari lliure o el WEB 2.0, que afavoreixen l’intercanvi d’informació: des dels  blocs fins al Quora, passant pel Twitter o Facebook.

Podem veure com el sharisme té algun que altre paral·lelisme amb la corrent psicològica del constructivisme, ja que entén l’aprenentatge com individual però la construcció del coneixement s’ha de fer d’una forma global, compartint el teu aprenentatge amb els altres i construint el coneixement a partir de l’entorn i de la interacció amb les idees i els conceptes dels altres. Per tant podem veure que hi ha semblances entre aquestes dues corrents, tot i que el constructivisme parla sobre l’aprenentatge col·laboratiu, que ens deixa clar que les diferències no són un obstacle per tirar endavant cap treball sinó que són un motiu que s’ha d’aprofitar, i el Sharisme es treballa a partir de la interacció de les idees i el seu tractament compartit entre tots fa que sigui molt global.

Finalment, el canvi cap al Sharisme es pot començar a través de les aules i l’evolució de la mentalitat més oberta per saber compartir i treballar amb les idees dels altres per tal d’aconseguir un coneixement més complert i a la vegada més global, és a dir, un aprenentatge individual , però a la vegada compartit amb els altres.

Informació extreta de : http://unescochair-elearning.uoc.edu/blog/2011/05/05/isaac-mao-i-el-sharisme-noves-estrategies-per-compartir-el-coneixement/

Comunitats d'aprenentatge

Comunitats d’Aprenentatge és un model de centre participatiu obert a la comunitat, en el marc de l’escola inclusiva, per donar resposta de forma igualitària als reptes i necessitats que es plantegen en l’educació del segle XXI. És un projecte de transformació de centres educatius que es basa en l’aprenentatge dialògic i la participació de la comunitat per aconseguir un doble objectiu: l’èxit educatiu de tot l’alumnat i la millora de la convivència en els centres educatius.

La transformació fa passes decisives cap a aquests objectius aplicant  les teories i actuacions que la comunitat científica internacional ha demostrat que són les més efectives per aconseguir-ho. Es distingeix per un esforç comú de tota la comunitat per assolir la igualtat educativa de totes les noies i nois, partint del convenciment que totes i tots tenen dret a la millor educació i tenen capacitats per a aconseguir-la. Els seus principis inclusius es basen en la superació de la visió de la igualtat com homogeneïtzadora, així com de la diversitat que no té en compte la igualtat. Les Comunitats d’Aprenentatge busquen la superació de les desigualtats socials i educatives des de la transformació del centre i del context social, en lloc d’adaptar l’ensenyament a aquells grups culturals marginats o amb risc d’exclusió social.

El treball endegat des de la Subdirecció General de Llengües i Entorn del Departament d’Ensenyament amb la col·laboració del CREA de la Universitat de Barcelona i del Fòrum IDEA de la Universitat Autònoma de Barcelona suposa una reflexió i acompanyament en aquesta transformació.

Principis que guien l’acció

El concepte d’aprenentatge en què es basen les Comunitats d’aprenentatge és l’aprenentatge dialògic, que es basa en una concepció comunicativa de les ciències socials, abarcant nombroses disciplines (filosofia, feminisme, psicologia, pedagogia, economia, sociologia). Per la generació de l’aprenentatge dialògic s’han de donar els següents principis:

1.       Diàleg igualitari en què les diferents aportacions són considerades en funció de la validesa dels arguments i no des de criteris com la imposició d’un saber culturalment hegemònic a través de la relació autoritària i jeràrquica en què el professor o la professora determinen el que és necessari aprendre i marquen tant els continguts com els ritmes d’aprenentatge.

2.       La intel·ligència cultural és un concepte més ampli d’intel·ligència que els habitualment utilitzats, no es redueix a la dimensió cognitiva basada en l’acció teleològica, sinó que contempla la pluralitat de dimensions de la interacció humana. Engloba la intel·ligència acadèmica i pràctica, i les demés capacitats de llenguatge i acció dels éssers humans que fan possible arribar a acords en els diferents àmbits socials.

3.       L’aprenentatge dialògic transforma les relacions entre la gent i el seu entorn. La transformació de totes les interaccions de l’entorn de l’alumnat, a través de la participació activa, afavoreix els aprenentatges.

4.       La dimensió instrumental no s’obvia ni es contraposa a la dialògica. L’aprenentatge dialògic abarca tots els aspectes que s’acorden aprendre. Així doncs, inclou la part instrumental que es veu insatisfeta i aprofunditza des de la crítica a la colonització tecnocràtica de l’aprenentatge.

5.       Per tal de superar la colonització del mercat i la colonització burocràtica i evitar que s’imposi una lògica utilitarista que es reafirma a sí mateixa sense considerar les identitats individuals que tots i totes posseïm, s’ha de potenciar un aprenentatge que possibiliti una interacció entre persones –dirigida per elles mateixes- por d’aquesta manera crear sentit per a cada un i una de nosaltres.

6.       La solidaritat com expressió de la democratització dels diferents contextos socials i la lluita contra l’exclusió que es deriva de la dualització social és l’única base en què es pot fonamentar un aprenentatge igualitari i dialògic.

7.       La igualtat de diferències és contrària al principi de diversitat que relega la igualtat i que ha recollit algunes reformes educatives. La cultura de la diferència que oblida la igualtat porta a que, en una situació de desigualtat, es reforci com a divers el que és exclusor, a l’adaptar sense transformar, amb la qual cosa crea, en moltes ocasions, majors desigualtats.

L’aplicació de l’aprenentatge dialògic, per tant, contribueix a la superació de: 1) les jerarquies inhibidores del diàleg, 2) les expectatives negatives, 3) les resistències a la transformació, 4) el fracàs escolar, 5) la violència, 6) la insolidaritat i 7) les discriminacions racistes i sexistes.

Informació extreta de :

http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Home/Arees_actuacio/innovacio_educativa/comunitats_aprenentatge/document_marc_comunitats_aprenentatge.pdf

Exposicions grupals

El dilluns 12 vam començar les exposicions dels treballs de grup que vam estar realitzant durant tot el semestre. Aquest primer dia de les exposicions tocava presentar dos treballs, l’únic que hi va haver un petit incident amb Internet i les exposicions que es feien eren a través d’Internet, i per tant es va quedar a mitja la segona exposició.

Grup 1: Sandra Pérez, Elisabeth Torras i Adrià Pérez

Van fer la seva exposició sobre els EVEA , les seves inicials signifiquen Entorns Virtuals d’Ensenyament Aprenentatge. Tota la teoria que van estar explicant ho van fer a través d’un Prezi, i a continuació van crear un MOODLE  al qual ens van facilitar l’entrada, per tal d’omplir un qüestionari i veure els usos i el funcionament d’aquesta aplicació.

Personalment, va estar una exposició bastant arrelada a l’aplicació que se’n pot fer a l’escola a partir d’aquest nou programa, però com amb tot, tant els mestres com els alumnes i han de posar ganes d’aprendre i de fer les coses. Es tractaria d’una eina de suport per als mestres.

Grup 2: Anna Diaz, Gerard Garcia i Roc Molina

Aquest segon grup va fer el treball sobre els projectes telemàtics cooperatius, van ser el grup que van tenir problemes amb l’ Internet, ja que va deixar de funcionar i per tant no van poder acabar l’exposició el mateix dia, però amb això ens vam adonar que la majoria de les presentacions que fem, necessitem el suport on line i no hauríem de prescindir només d’elles perquè si passa una cosa com aquesta poder tirar endavant.

Aquests, van crear un conte i el van compartir a través del Google Docs amb tota la classe. Tots vam haver de participar alhora de crear el conte, ja que ens van dividir per grups, i cada grup havia de buscar informació sobre una època històrica ( que li havia tocat) i crear una petita diapositiva amb la informació i una fotografia on es reflectits el que s’havia explicat i la època en la qual estàvem.

Penso que amb aquesta exposició tots vam poder apreciar que a través de les TIC (ordinadors) podem crear molts treballs on hagin de treballar en grup i s’hagin de complementar els uns amb els altres.

El dimecres 14 de desembre vam continuar amb les exposicions:

Grup 3: Sandra Castelnuovo, Isaac Serrano i Xavier Costa

Aquest tercer grup ens va voler mostrar a partir de diversos jocs amb l’ ordinadors com es desenvolupaven les competències cognitives. Vam poder treballar la memòria, l’atenció, la flexibilitat... i tot això ho vam estar posant en pràctica a través de diferents jocs que ells van proposar perquè un membre de la classe el fes davant de tots i veure com el feia.

Penso que a partir d’aquesta exposició ens podem quedar amb que les competències cognitives calen treballar-les de diferents maneres, i a través del joc és una bona eina per poder veure com els nostres alumnes es desenvolupen amb aquestes.

Grup 4: Marta Pintos, Ethel Nogues, Helena Vall i Alba Mayol

Van treballar les pissarres digitals, un tema de molt d’interès per tota la classe, ja que en un futur, quan nosaltres anem a les escoles a treballar, en moltes aules hi haurà pissarres digitals, i nosaltres les haurem de fer servir, i per tant cal saber com van, com funcionen, quins usos se’n poden fer, les avantatges i els inconvenients...( encara que vam utilitzar una sessió anteriorment on vam estar utilitzat les pissarres digitals, ja que a tots era un tema que ens interessava i volíem veure com funcionaven i com crear activitats).

 Hi va haver una part pràctica on van trobar un joc del Pasapalabra on calia escriure la paraula de la definició que es deia, i una activitat que havien creat elles amb el JClic, val a dir que en aquestes activitats van ser dos companys els que hi van poder participar.

Es va tractar d’una exposició de molt d’ interès per part meva, i penso que per els meus companys també, ja que va estar dinàmica i interessant a la vegada, perquè tot el que ens explicaven veiem que ho utilitzaríem quan arribéssim a l’escola.

El dilluns 19 de desembre es van fer dues exposicions més:

Grup 5: Maria Garcia, Eva Ladevesa, Mónica Gutiérrez i Mónica De Haro

Aquest grup va realitzar el seu treball sobre L’aplicació de les TIC  a l’educació inclusiva. La seva explicació va constar d’una part teòrica on hi ha informació sobre les discapacitats i percentatges d’afectats a Catalunya, també hi ha diferents webs, recursos que ens poden facilitar l’aprenentatge amb les TIC per els alumnes amb NEE.

I continuació van fer una part pràctica que estava dividida en tres apartats: anecdotari, testimoni i quan ho vam fer tota la classe ( on vam poder participar en grups). Ens van mostrar un vídeo on explicava segons Francesc com funcionaven els CRE, el què és, i com s’utilitza, d’aquesta manera veient-ho visualment era més entenedora tota l’explicació teòrica que havien fet prèviament. Desprès ens van distribuir en diferents grups, ja que només hi havia 3 ordinadors que estava instal·lat el programa JAWS 10.0 i seguint les indicacions que ens van facilitar per un Word, calia posar en pràctica el que ens havien estat explicant.

Penso que va ser una bona experiència el fet de poder trebllar amb aquest programa que no l’havia sentit mai, i veure que ens pot ajudar alhora de tenir dins de la nostra classe algun alumne amb NEE.

Grup 6: Esther Aldehuela, Encarni Bosch, Sergi Rella i Josep Fosalba

Ells van realitzar un treball sobre les Tic amb els alumnes nouvinguts. Van crear diferents activitats amb el JClic on calia relacionar paraules del nostre idioma, amb el d’un altre idioma i la imatge que corresponia, ... i això ho van fer amb diferents idiomes, cosa que aquestes activitats les van realitzar en l’exposició davant de tota la classe, per la qual cosa únicament van sortir els companys que es van oferir per fer-les. Cosa que igual, hagués estat millor que tots les haguéssim pogut realitzar i veure que tal ens sortien.

En la part teòrica ens han explicat com en diferents escoles utilitzen les TIC per ajudar aquests alumnes a tirar endavant el seu aprenentatge. I ens han mostrat en diferents vídeos les experiències que han trobat, per veure-ho en la pràctica com funciona.

I penso que ha estat molt útil, el fet de que ens posessin una llista de recursos TIC per tal de treballar amb els alumnes nouvinguts, cosa que també ens trobarem dins de les nostres aules i caldrà potenciar que aquests alumnes puguin posar-se al mateix ritme que els seus companys.

Grup 7: Clara Boix, Àngel Carrillo i Oscar Garcia

Aquest grup va començar la seva exposició en portuguès i ens han volgut ensenyar que amb les TIC i en el seu cas més concret amb l’aplicació del JClic els alumnes aprenen de manera més dinàmica i amena una nova llengua, d’aquesta manera no se’ls fa feixuga el fet d’aprendre-la.

En primer lloc, van realitzar dos tipus d’activitats( unes amb JCLIC i les altres en una fitxa) la meitat de la classe realitzava les activitats amb el JCLIC i l’altre meitat la fitxa. El que ens van voler mostrar amb aquests dos tipus d’activitats és que el fet de treballar amb una aplicació com és el JCLIC, facilita als alumnes l’aprenentatge ja que per ells és un joc on aprenen, i per tant els resultats obtinguts són millors que els que ho fan exclusivament amb fitxa.

Crec que ha estat una exposició que malgrat l’hagin fet amb portuguès tots em pogut seguir el fil conductor de l’exposició i no perdre’ns en cap moment, per tant han realitzat un bon treball en quant a l’aprenentatge d’una nova llengua, que sovint costa.

Grup 8: Mar Gascó, Pau Nin i Pere Mussoll

Aquest grup ens va parlar sobre l’EduCAT 2.0, l’Open Office i dels recursos de XTEC. Personalment, l’Open Office i els recursos XTEC els coneixia, però l’EduCat no l’havia sentit mai, per tant es tractava d’una exposició que molts de nosaltres havíem sentit a parlar o fins i tot coneixíem però amb poca profunditat.

Van començar la seva exposició a través d’una enquesta creada amb el MOODLE, ens van ensenyar els resultats amb una aplicació que és diu Wordle i finalment ens van explicar els conceptes dits anteriorment.

Grup 10:  Regina Beltran, Tamara Herrera, Estel Gamisans i Helena Prim

L’últim grup va fer la seva exposició sobre les pissarres digitals, però amb una estructura totalment diferent a la de les companys que ho havien exposat anteriorment. Elles es van centrar en les activitats que hi ha per treballar amb les pissarres digitals i ens han mostrar una web on hi podem trobar molts recursos per treballar amb les pissarres digitals que s’anomena Alexandria .

L’exposició combinava la part expositiva amb la pràctica, i amb la participació de tota la classe per realitzar les activitats que proposaven. Aquestes activitats eren sobre diferents assignatures  i les activitats encabien diferents formes de treballar com ara de relacionar, de completar i d’escoltar. I per finalitzar, van crear una graella compartida amb el Google docs on calia indicar el paper que tenia el mestre, els alumnes i el tipus d’aprenentatge de cada una de les activitats que elles ens havien mostrat.

Les TIC aplicades al conductisme

El conductisme es basa principalment en un model lineal de transmissió de coneixements, on el docent es qui dirigeix el procés d'aprenentatge i l'estudiant té un paper passiu.

L'objectiu es que l'alumne aconsegueixi l'aprenentatge a través de conductes seqüencials i repetitives de manera individual.

Es un plantejament unidireccional, que no ofereix retroalimentació.
 
 mapa conceptual: http://cmap.upb.edu.co/servlet/SBReadResourceServlet?rid=1161955945562_276417042_87707&partName=htmltext

Les primeres aplicacions d'aquesta teoria en l'àmbit de l'educació es basen en l'ensenyament programat (EP) proposat per Skinner. Es tracta d'un model que identifica uns objectius conductuals amb uns continguts seqüencials que s'organitzen en unitats i metodologies d'autoaprenentatge.

"Este tipo de enseñanza se desarrolla sobre la base del modelo psicológico de aprendizaje conductista en el cual el alumno es el principal responsable de su propio aprendizaje puesto que no hay la mediación directa de un profesor, quien en algunas ocasiones es catalogado como tecnólogo educativo".

Pel que fa a les TIC, una aproximació a aquest tipus d'ensenyament es materializa amb l'aparició de l'ordinador i el llenguatge de programació LOGO, que té en el seu origen una finalitat didàctica on a través de l'ordinador es programen ensenyaments senzills i mecànics. L'ordinador fa de guia per l'alumne i aquest avança sota el mecanisme de l'assaig-error.

A finals de 1980, amb la millora dels recursos tècnics i la incorporació del multimèdia apareixen els programes d'Ensenyament Assistit per Ordinador (EAO). Inicialment aquests programes es centraven principalment en activitats pràctiques basades en la repetició i exercitació automatitzada (jocs didàctics, presentació de continguts amb preguntes i respostes,...).

Descripció de les avantatges i desavantatges d’aquest tipus de programes.

En el següent enllaç podreu trovar un exempre del que són els materials digitals educatius dissenyats per facilitar els aprenentatges especifics, amb característiques i funcionalitats que permeten aprofitar molts recursos i serveis de la xarxa.

http://www.xtec.cat/aulanet/ud/catala/ortografia/ortografia.html