Video dels UDTIC tarda ( el Pla TAC de centre)

Els nostres companys de tarda, que realitzen la mateixa optativa que nosaltres, ens van enviar un vídeo en el qual ens explicaven el que era El Pla TAC de Centre. Ens ho van voler mostrar i explicar d’una forma més amena tot escollint els punts més importants d’aquest i mostrar-nos-ho d’una forma diferent a la que estem acostumats.

Penso que aquesta feina que van fer, els va servir a ells per conèixer una mica més el Pla TAC de centre, i poder crear l’informe de l’escola millor, per realitzar un treball cooperatiu entre tots els membres del grup de l’assignatura, i crear, modificar i editar un  vídeo.

Les TIC i l'escola

Aquí teniu una entrada d'un slideshare on explica de forma sintetitzada les TIC i l'escola.

http://www.slideshare.net/avillan/tic-escola

Les TIC a l'escola

En els últims anys, les TIC, s’han instal·lat a la nostra societat en tots els àmbits de la vida tant quotidiana com professionalment parlant.

En especial en l’àmbit educatiu, les TIC s’utilitzen com a recurs educatiu dins de l’aula, com a eina motivadora i facilitadora que fa que els i les alumnes aprenguin d’una manera activa i participativa. Gracies a les TIC, s’està transformant la manera de treballar, de comunicar-nos i de viure i tot això d’una forma irreparable, es a dir, no hi ha marxa enrere.

Un canvi com el que s’està donant ara respecte a aquesta societat de la informació, requereix que l’escola modifiqui en un grau elevat algunes de les seves característiques, des de les físiques (estructura), fins les metodologies emprades pel professorat. En paraules de Joan Majó “L’escola el que vol és preparar a la gent per aquest entorn, si aquest entorn canvia, l’activitat pròpia de l’escola ha de canviar”.

La interacció amb altres persones, dóna al alumne/a, l’oportunitat d’aprendre més enllà de l’àmbit familiar i escolar, la qual cosa ens indica que si l’aprenentatge en l’ús de les TIC per part d’aquest/a es fa amb el suport d’altres persones, se li estarà oferint la possibilitat d’un desenvolupament cognitiu adequat, sense oblidar tot allò que això inclou com l’adquisició de major autonomia per part de l’alumne/a, augment de la destresa motriu, reforçament del llenguatge...

El professorat ha d’utilitzar totes les eines que li siguin útils per cobrir les necessitats del seu alumnat, però per tal d’aconseguir açò, el o la mestra haurà de comptar amb una bona formació i cert domini de les TIC, a més ha de ser capaç d’introduir-les a l’aula com un recurs més. Un mestre/a tampoc s’ha d’oblidar de conèixer el bagatge que respecte a les TIC té el seu alumnat, la qual cosa li serà útil per saber d’ on partir. La relació afectiva professorat-alumnat, que s’estableix en aquestes etapes, també s’ha de tenir en compte com a facilitadora o no ( depèn aquesta com sigi), de l’aprenentatge que es doni.

Per altra banda l’ús de les TIC a l’escola, no sols facilitarà l’aprenentatge de l’alumnat, sinó que a més, positivitzarà la relació família- escola, ja que això ofereix la possibilitat de comunicar-se amb elles amb major eficàcia.

El fet de que una escola implanti l’ús de les TIC al PCC, requereix treballar en equip, la qual cosa implica col·laboració i cooperació per tal de seleccionar, organitzar o sistematitzar tota la informació i materials.

En conclusió, si es vol apostar per una educació adaptada als canvis de la societat actual i basada en els interessos de l'alumnat, el professorat ha de moure's per tal de proporcionar un aprenentatge de qualitat i carregat de significació per els xiquets i xiquetes. Proporcionar un lloc on poder investigar, crear, sentir, reflexionar, seleccionar, cooperar, col·laborar, comunicar-se i en definitiva aprendre a aprendre, així doncs optem per introduir de manera coherent les NTIC a l'aula.

Sharisme, compartir la informació per a aprendre

El sharisme va ser creat per Isaac Mao, un empresari, escriptor i bloger xinès. Aquest defensa un paradigma social centrat en la creativitat i la col·laboració. De manera que, segons el seu punt de vista creu que la societat en la qual estem actualment seria molt més eficient si fos capaç d’abandonar els prejudicis a l’hora de compartir informació i idees i ell aposta per la col·laboració i la suma.

El concepte de sharisme proposa un canvi d’actitud en les persones, en les organitzacions i sobretot en els governs, és a dir una reorientació dels valors que farà que es transformi la nostra societat en un cervell social superintel·ligent, un híbrid interconnectat de persones i programari.

Si busquem en el diccionari la  paraula “share” trobarem que significa compartir, per tant queda bastant clar el que pretén aquest nou concepte, és a dir, deixar de guardar-nos tota la informació, idees, iniciatives... per nosaltres sols, i començar a col·laborar i compartir, i crear una gran xarxa entre tots.

Cal dir que el sharisme coincideix amb l’expansió de tecnologies com ara el programari lliure o el WEB 2.0, que afavoreixen l’intercanvi d’informació: des dels  blocs fins al Quora, passant pel Twitter o Facebook.

Podem veure com el sharisme té algun que altre paral·lelisme amb la corrent psicològica del constructivisme, ja que entén l’aprenentatge com individual però la construcció del coneixement s’ha de fer d’una forma global, compartint el teu aprenentatge amb els altres i construint el coneixement a partir de l’entorn i de la interacció amb les idees i els conceptes dels altres. Per tant podem veure que hi ha semblances entre aquestes dues corrents, tot i que el constructivisme parla sobre l’aprenentatge col·laboratiu, que ens deixa clar que les diferències no són un obstacle per tirar endavant cap treball sinó que són un motiu que s’ha d’aprofitar, i el Sharisme es treballa a partir de la interacció de les idees i el seu tractament compartit entre tots fa que sigui molt global.

Finalment, el canvi cap al Sharisme es pot començar a través de les aules i l’evolució de la mentalitat més oberta per saber compartir i treballar amb les idees dels altres per tal d’aconseguir un coneixement més complert i a la vegada més global, és a dir, un aprenentatge individual , però a la vegada compartit amb els altres.

Informació extreta de : http://unescochair-elearning.uoc.edu/blog/2011/05/05/isaac-mao-i-el-sharisme-noves-estrategies-per-compartir-el-coneixement/

Comunitats d'aprenentatge

Comunitats d’Aprenentatge és un model de centre participatiu obert a la comunitat, en el marc de l’escola inclusiva, per donar resposta de forma igualitària als reptes i necessitats que es plantegen en l’educació del segle XXI. És un projecte de transformació de centres educatius que es basa en l’aprenentatge dialògic i la participació de la comunitat per aconseguir un doble objectiu: l’èxit educatiu de tot l’alumnat i la millora de la convivència en els centres educatius.

La transformació fa passes decisives cap a aquests objectius aplicant  les teories i actuacions que la comunitat científica internacional ha demostrat que són les més efectives per aconseguir-ho. Es distingeix per un esforç comú de tota la comunitat per assolir la igualtat educativa de totes les noies i nois, partint del convenciment que totes i tots tenen dret a la millor educació i tenen capacitats per a aconseguir-la. Els seus principis inclusius es basen en la superació de la visió de la igualtat com homogeneïtzadora, així com de la diversitat que no té en compte la igualtat. Les Comunitats d’Aprenentatge busquen la superació de les desigualtats socials i educatives des de la transformació del centre i del context social, en lloc d’adaptar l’ensenyament a aquells grups culturals marginats o amb risc d’exclusió social.

El treball endegat des de la Subdirecció General de Llengües i Entorn del Departament d’Ensenyament amb la col·laboració del CREA de la Universitat de Barcelona i del Fòrum IDEA de la Universitat Autònoma de Barcelona suposa una reflexió i acompanyament en aquesta transformació.

Principis que guien l’acció

El concepte d’aprenentatge en què es basen les Comunitats d’aprenentatge és l’aprenentatge dialògic, que es basa en una concepció comunicativa de les ciències socials, abarcant nombroses disciplines (filosofia, feminisme, psicologia, pedagogia, economia, sociologia). Per la generació de l’aprenentatge dialògic s’han de donar els següents principis:

1.       Diàleg igualitari en què les diferents aportacions són considerades en funció de la validesa dels arguments i no des de criteris com la imposició d’un saber culturalment hegemònic a través de la relació autoritària i jeràrquica en què el professor o la professora determinen el que és necessari aprendre i marquen tant els continguts com els ritmes d’aprenentatge.

2.       La intel·ligència cultural és un concepte més ampli d’intel·ligència que els habitualment utilitzats, no es redueix a la dimensió cognitiva basada en l’acció teleològica, sinó que contempla la pluralitat de dimensions de la interacció humana. Engloba la intel·ligència acadèmica i pràctica, i les demés capacitats de llenguatge i acció dels éssers humans que fan possible arribar a acords en els diferents àmbits socials.

3.       L’aprenentatge dialògic transforma les relacions entre la gent i el seu entorn. La transformació de totes les interaccions de l’entorn de l’alumnat, a través de la participació activa, afavoreix els aprenentatges.

4.       La dimensió instrumental no s’obvia ni es contraposa a la dialògica. L’aprenentatge dialògic abarca tots els aspectes que s’acorden aprendre. Així doncs, inclou la part instrumental que es veu insatisfeta i aprofunditza des de la crítica a la colonització tecnocràtica de l’aprenentatge.

5.       Per tal de superar la colonització del mercat i la colonització burocràtica i evitar que s’imposi una lògica utilitarista que es reafirma a sí mateixa sense considerar les identitats individuals que tots i totes posseïm, s’ha de potenciar un aprenentatge que possibiliti una interacció entre persones –dirigida per elles mateixes- por d’aquesta manera crear sentit per a cada un i una de nosaltres.

6.       La solidaritat com expressió de la democratització dels diferents contextos socials i la lluita contra l’exclusió que es deriva de la dualització social és l’única base en què es pot fonamentar un aprenentatge igualitari i dialògic.

7.       La igualtat de diferències és contrària al principi de diversitat que relega la igualtat i que ha recollit algunes reformes educatives. La cultura de la diferència que oblida la igualtat porta a que, en una situació de desigualtat, es reforci com a divers el que és exclusor, a l’adaptar sense transformar, amb la qual cosa crea, en moltes ocasions, majors desigualtats.

L’aplicació de l’aprenentatge dialògic, per tant, contribueix a la superació de: 1) les jerarquies inhibidores del diàleg, 2) les expectatives negatives, 3) les resistències a la transformació, 4) el fracàs escolar, 5) la violència, 6) la insolidaritat i 7) les discriminacions racistes i sexistes.

Informació extreta de :

http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Home/Arees_actuacio/innovacio_educativa/comunitats_aprenentatge/document_marc_comunitats_aprenentatge.pdf

Exposicions grupals

El dilluns 12 vam començar les exposicions dels treballs de grup que vam estar realitzant durant tot el semestre. Aquest primer dia de les exposicions tocava presentar dos treballs, l’únic que hi va haver un petit incident amb Internet i les exposicions que es feien eren a través d’Internet, i per tant es va quedar a mitja la segona exposició.

Grup 1: Sandra Pérez, Elisabeth Torras i Adrià Pérez

Van fer la seva exposició sobre els EVEA , les seves inicials signifiquen Entorns Virtuals d’Ensenyament Aprenentatge. Tota la teoria que van estar explicant ho van fer a través d’un Prezi, i a continuació van crear un MOODLE  al qual ens van facilitar l’entrada, per tal d’omplir un qüestionari i veure els usos i el funcionament d’aquesta aplicació.

Personalment, va estar una exposició bastant arrelada a l’aplicació que se’n pot fer a l’escola a partir d’aquest nou programa, però com amb tot, tant els mestres com els alumnes i han de posar ganes d’aprendre i de fer les coses. Es tractaria d’una eina de suport per als mestres.

Grup 2: Anna Diaz, Gerard Garcia i Roc Molina

Aquest segon grup va fer el treball sobre els projectes telemàtics cooperatius, van ser el grup que van tenir problemes amb l’ Internet, ja que va deixar de funcionar i per tant no van poder acabar l’exposició el mateix dia, però amb això ens vam adonar que la majoria de les presentacions que fem, necessitem el suport on line i no hauríem de prescindir només d’elles perquè si passa una cosa com aquesta poder tirar endavant.

Aquests, van crear un conte i el van compartir a través del Google Docs amb tota la classe. Tots vam haver de participar alhora de crear el conte, ja que ens van dividir per grups, i cada grup havia de buscar informació sobre una època històrica ( que li havia tocat) i crear una petita diapositiva amb la informació i una fotografia on es reflectits el que s’havia explicat i la època en la qual estàvem.

Penso que amb aquesta exposició tots vam poder apreciar que a través de les TIC (ordinadors) podem crear molts treballs on hagin de treballar en grup i s’hagin de complementar els uns amb els altres.

El dimecres 14 de desembre vam continuar amb les exposicions:

Grup 3: Sandra Castelnuovo, Isaac Serrano i Xavier Costa

Aquest tercer grup ens va voler mostrar a partir de diversos jocs amb l’ ordinadors com es desenvolupaven les competències cognitives. Vam poder treballar la memòria, l’atenció, la flexibilitat... i tot això ho vam estar posant en pràctica a través de diferents jocs que ells van proposar perquè un membre de la classe el fes davant de tots i veure com el feia.

Penso que a partir d’aquesta exposició ens podem quedar amb que les competències cognitives calen treballar-les de diferents maneres, i a través del joc és una bona eina per poder veure com els nostres alumnes es desenvolupen amb aquestes.

Grup 4: Marta Pintos, Ethel Nogues, Helena Vall i Alba Mayol

Van treballar les pissarres digitals, un tema de molt d’interès per tota la classe, ja que en un futur, quan nosaltres anem a les escoles a treballar, en moltes aules hi haurà pissarres digitals, i nosaltres les haurem de fer servir, i per tant cal saber com van, com funcionen, quins usos se’n poden fer, les avantatges i els inconvenients...( encara que vam utilitzar una sessió anteriorment on vam estar utilitzat les pissarres digitals, ja que a tots era un tema que ens interessava i volíem veure com funcionaven i com crear activitats).

 Hi va haver una part pràctica on van trobar un joc del Pasapalabra on calia escriure la paraula de la definició que es deia, i una activitat que havien creat elles amb el JClic, val a dir que en aquestes activitats van ser dos companys els que hi van poder participar.

Es va tractar d’una exposició de molt d’ interès per part meva, i penso que per els meus companys també, ja que va estar dinàmica i interessant a la vegada, perquè tot el que ens explicaven veiem que ho utilitzaríem quan arribéssim a l’escola.

El dilluns 19 de desembre es van fer dues exposicions més:

Grup 5: Maria Garcia, Eva Ladevesa, Mónica Gutiérrez i Mónica De Haro

Aquest grup va realitzar el seu treball sobre L’aplicació de les TIC  a l’educació inclusiva. La seva explicació va constar d’una part teòrica on hi ha informació sobre les discapacitats i percentatges d’afectats a Catalunya, també hi ha diferents webs, recursos que ens poden facilitar l’aprenentatge amb les TIC per els alumnes amb NEE.

I continuació van fer una part pràctica que estava dividida en tres apartats: anecdotari, testimoni i quan ho vam fer tota la classe ( on vam poder participar en grups). Ens van mostrar un vídeo on explicava segons Francesc com funcionaven els CRE, el què és, i com s’utilitza, d’aquesta manera veient-ho visualment era més entenedora tota l’explicació teòrica que havien fet prèviament. Desprès ens van distribuir en diferents grups, ja que només hi havia 3 ordinadors que estava instal·lat el programa JAWS 10.0 i seguint les indicacions que ens van facilitar per un Word, calia posar en pràctica el que ens havien estat explicant.

Penso que va ser una bona experiència el fet de poder trebllar amb aquest programa que no l’havia sentit mai, i veure que ens pot ajudar alhora de tenir dins de la nostra classe algun alumne amb NEE.

Grup 6: Esther Aldehuela, Encarni Bosch, Sergi Rella i Josep Fosalba

Ells van realitzar un treball sobre les Tic amb els alumnes nouvinguts. Van crear diferents activitats amb el JClic on calia relacionar paraules del nostre idioma, amb el d’un altre idioma i la imatge que corresponia, ... i això ho van fer amb diferents idiomes, cosa que aquestes activitats les van realitzar en l’exposició davant de tota la classe, per la qual cosa únicament van sortir els companys que es van oferir per fer-les. Cosa que igual, hagués estat millor que tots les haguéssim pogut realitzar i veure que tal ens sortien.

En la part teòrica ens han explicat com en diferents escoles utilitzen les TIC per ajudar aquests alumnes a tirar endavant el seu aprenentatge. I ens han mostrat en diferents vídeos les experiències que han trobat, per veure-ho en la pràctica com funciona.

I penso que ha estat molt útil, el fet de que ens posessin una llista de recursos TIC per tal de treballar amb els alumnes nouvinguts, cosa que també ens trobarem dins de les nostres aules i caldrà potenciar que aquests alumnes puguin posar-se al mateix ritme que els seus companys.

Grup 7: Clara Boix, Àngel Carrillo i Oscar Garcia

Aquest grup va començar la seva exposició en portuguès i ens han volgut ensenyar que amb les TIC i en el seu cas més concret amb l’aplicació del JClic els alumnes aprenen de manera més dinàmica i amena una nova llengua, d’aquesta manera no se’ls fa feixuga el fet d’aprendre-la.

En primer lloc, van realitzar dos tipus d’activitats( unes amb JCLIC i les altres en una fitxa) la meitat de la classe realitzava les activitats amb el JCLIC i l’altre meitat la fitxa. El que ens van voler mostrar amb aquests dos tipus d’activitats és que el fet de treballar amb una aplicació com és el JCLIC, facilita als alumnes l’aprenentatge ja que per ells és un joc on aprenen, i per tant els resultats obtinguts són millors que els que ho fan exclusivament amb fitxa.

Crec que ha estat una exposició que malgrat l’hagin fet amb portuguès tots em pogut seguir el fil conductor de l’exposició i no perdre’ns en cap moment, per tant han realitzat un bon treball en quant a l’aprenentatge d’una nova llengua, que sovint costa.

Grup 8: Mar Gascó, Pau Nin i Pere Mussoll

Aquest grup ens va parlar sobre l’EduCAT 2.0, l’Open Office i dels recursos de XTEC. Personalment, l’Open Office i els recursos XTEC els coneixia, però l’EduCat no l’havia sentit mai, per tant es tractava d’una exposició que molts de nosaltres havíem sentit a parlar o fins i tot coneixíem però amb poca profunditat.

Van començar la seva exposició a través d’una enquesta creada amb el MOODLE, ens van ensenyar els resultats amb una aplicació que és diu Wordle i finalment ens van explicar els conceptes dits anteriorment.

Grup 10:  Regina Beltran, Tamara Herrera, Estel Gamisans i Helena Prim

L’últim grup va fer la seva exposició sobre les pissarres digitals, però amb una estructura totalment diferent a la de les companys que ho havien exposat anteriorment. Elles es van centrar en les activitats que hi ha per treballar amb les pissarres digitals i ens han mostrar una web on hi podem trobar molts recursos per treballar amb les pissarres digitals que s’anomena Alexandria .

L’exposició combinava la part expositiva amb la pràctica, i amb la participació de tota la classe per realitzar les activitats que proposaven. Aquestes activitats eren sobre diferents assignatures  i les activitats encabien diferents formes de treballar com ara de relacionar, de completar i d’escoltar. I per finalitzar, van crear una graella compartida amb el Google docs on calia indicar el paper que tenia el mestre, els alumnes i el tipus d’aprenentatge de cada una de les activitats que elles ens havien mostrat.

Les TIC aplicades al conductisme

El conductisme es basa principalment en un model lineal de transmissió de coneixements, on el docent es qui dirigeix el procés d'aprenentatge i l'estudiant té un paper passiu.

L'objectiu es que l'alumne aconsegueixi l'aprenentatge a través de conductes seqüencials i repetitives de manera individual.

Es un plantejament unidireccional, que no ofereix retroalimentació.
 
 mapa conceptual: http://cmap.upb.edu.co/servlet/SBReadResourceServlet?rid=1161955945562_276417042_87707&partName=htmltext

Les primeres aplicacions d'aquesta teoria en l'àmbit de l'educació es basen en l'ensenyament programat (EP) proposat per Skinner. Es tracta d'un model que identifica uns objectius conductuals amb uns continguts seqüencials que s'organitzen en unitats i metodologies d'autoaprenentatge.

"Este tipo de enseñanza se desarrolla sobre la base del modelo psicológico de aprendizaje conductista en el cual el alumno es el principal responsable de su propio aprendizaje puesto que no hay la mediación directa de un profesor, quien en algunas ocasiones es catalogado como tecnólogo educativo".

Pel que fa a les TIC, una aproximació a aquest tipus d'ensenyament es materializa amb l'aparició de l'ordinador i el llenguatge de programació LOGO, que té en el seu origen una finalitat didàctica on a través de l'ordinador es programen ensenyaments senzills i mecànics. L'ordinador fa de guia per l'alumne i aquest avança sota el mecanisme de l'assaig-error.

A finals de 1980, amb la millora dels recursos tècnics i la incorporació del multimèdia apareixen els programes d'Ensenyament Assistit per Ordinador (EAO). Inicialment aquests programes es centraven principalment en activitats pràctiques basades en la repetició i exercitació automatitzada (jocs didàctics, presentació de continguts amb preguntes i respostes,...).

Descripció de les avantatges i desavantatges d’aquest tipus de programes.

En el següent enllaç podreu trovar un exempre del que són els materials digitals educatius dissenyats per facilitar els aprenentatges especifics, amb característiques i funcionalitats que permeten aprofitar molts recursos i serveis de la xarxa.

http://www.xtec.cat/aulanet/ud/catala/ortografia/ortografia.html

Sessió del 28 de novembre

El primer dia que vam tornar de les pràctiques a l’escola, que vam estar durant 3 setmanes, vam estar comentant el que vam veure de les TIC a les nostres escoles de pràctiques. Vam realitzar una activitat anomenada Philips 5x5, on les preguntes estaven escrites en el fòrum de l’assignatura, de manera que tots podíem veure el que cada un posava. Per realitzar aquesta activitat ens vam agrupar en 5 grups de 5 persones on dedicàvem 5 minuts per contestar 5 preguntes dels diferents temes que ens proposava. Però no va donar temps de fer tots els apartats que havíem de fer, però la tècnica que s’havia d’utilitzar era aquesta.

Cada grup tenia una gran varietat d’escoles, i per tant van sortir respostes molt diferenciades. Jo vaig estar en el grup compost per: Estel Gamisans, Alba Mayol, Tamara Herrera, Sandra Pérez, Anna Díaz i Sandra Castelnuovo. I les nostres contestacions van estar les següents:

Primera pregunta: Utilitzen les TIC com a:

-          Escola Nostra llar: Nivell 1 i 2. Curs: 4t. A l’assignatura d’informàtica aprenen a fer servir processadors de textos, i després aplicaven aquests coneixements amb altres assignatures (per exemple per fer resums, esquemes...).

-          Escola Mas Maria: Nivell 1 (nivell 2 i 3 en altres cursos, on també tenien assignatura d’informàtica) Curs: 1r. Utilitzen les TIC per buscar informació i mirar fotografies. Tenen projector i PDI.

-          Escola Ipsi: Nivell 1 i 2 (fan informàtica en anglès). Curs: 5è.Fan assignatura d’informàtica, tenen projector i PDI. Treballaven les parts de l’ordinador, vocabulari en anglès, i treballaven amb el word. També fan servir els pen drive.

-          Escola Pia de Sabadell: Nivell 2 (a anglès) (Nivell 1, assignatura d’informàtica, en altres cursos) Curs: 2n. Treballaven amb el Jclic, i feien activitats interactives amb la PDI en anglès.

-          Escola Safa d’Horta: Nivell 1. Curs: 2n. A l’assignatura d’informàtica treballaven amb el Jclic, el paint, i fan servir llibre digital a l’aula.

-          Escola Dr. Trueta: Nivell 2 i 3. Curs: 6è. Treballen amb webquest a medi, PDI, i els deures els porten en pen drive.

-          Escola Miquel Martí i Pol: A l’aula tot ho feia la mestra (Assignatura d’informàtica en altres cursos). Curs: 1r. Tenen projector per veure vídeos o fotos, en comú treballaven amb el word projectat.

Segona pregunta: Barreres de primer i de segon ordre

Totes les escoles disposen d’aules d’informàtica i d’un ordinador a classe o portàtil per l’ús del mestre. Quatre de set escoles utilitzen habitualment les PDI. Per tant, a nivell tecnològic no hi ha cap barrera o impediment. D’altra banda, pel que fa al tema organitzatiu, trobem escoles on no disposen de professorat amb coneixements d’informàtica. També, hi ha escoles que no tenen l’assignatura d’informàtica i, per tant, no segueixen cap “planning” per treballar l’assignatura.

Tercera pregunta: Continguts digitals

Materials de consulta à5 escoles ( youtube, viquipedia,...)

Exercicis à5 escoles ( Jclic, edu 365,...)

Creació i treball intel·lectual à4 escoles ( word, presentacions power point, movie maker, ...)

Simulacions à1 escola  ( google earth)

Projectes de col·laboració à1 escola( blog compartit amb altres escoles de la zona en l’assignatura d’anglès )

Webquestsà1 escola ( fonts d’energia)

Llibre de text digital à2 escola ( una de les escoles per totes les assignatures, i l’altre en l’assignatura d’anglès )

Va estar una gran experiència el poder comentar entre totes les diferents experiències que vam viure durant la nostre estada de practiques, ja que cada un de nosaltres va viure una realitat molt diferent i el fet de poder-ho compartir va ser molt enriquidor. Això va fer que em donés compte de les diferents realitats educatives que es viuen en les escoles. Penso que va ser una bona idea el poder fer aquesta activitat amb la metodologia de Philips 5x5, ja que jo personalment no la coneixia ni l’havia practicat mai, i m’ha semblat un bon recurs que em pot servir per fer algunes activitats quan exerceixi com a mestra.

El fet de conèixer les diverses experiències dels companys ajuda a tenir idees en quant nosaltres anem a fer de mestres, i poder tenir el nostre punt de vista alhora de fer les nostres classes utilitzen les noves tecnologies.

Informe TIC

El dia 2 de novembre, va ser el dimecres abans de marxar durant 3 setmanes a les pràctiques a viure la realitat educativa.

El Xavier Àvila ens va proposar fer un informe tot descrivint la situació que estava la nostra escola amb les TIC. Per tant, vam dedicar la sessió ha preparar algunes preguntes que podíem utilitzar per crear aquest informe.

Es tractava de crear un informe tot llegint un dels apartats del llibre “Lacompetència digital a l’educació primària” i del Pla TAC de centre.  I a partir de la lectura d’aquests dos, calia destacar els punts que creiem que eren més importants i contrastar-los amb la realitat amb la qual havíem estat vivint durant les 3 setmanes de pràctiques a l’escola.

Penso que ha estat una bona idea, el fet de posar-nos aquest tipus de feina ja que amb aquesta feina nosaltres ens hem pogut adonar de com la nostra escola utilitza les noves tecnologies, i com les va integrant dins de les aules.

Les pissarres digitals ( 26 d'octubre)

El dimecres 26 d’octubre vam estar treballant amb les pissarres digitals. Penso que es tracta d’un tema que en un futur ens tocarà molt, ja que serà la nostra realitat, perquè les noves tecnologies avancen i arriben a l’escola igual que a tots els llocs.

Sovint, la societat en general, associa les noves tecnologies amb les aules d’informàtica, de manera que si una escola té pissarres digitals, el primer que pensaran serà en posar-la a l’aula d’informàtica. I penso que es tracta d’un concepte erroni el fet d’associar una eina digital en una aula d’ordinadors. Es tracta d’introduir qualsevol eina digital dins de les aules, on cada mestre pugui fer-ne l’ús necessari i els nens viure una realitat tot acostant-se a elles.

Una de les avantatges que tenen les pissarres digitals és la facilitat alhora de crear activitats, i això ho vam poder comprovar tot utilitzant el programa SMART notebook , ja que es tracta d’un programa molt interessant on una de les seves aplicacions, que és la de crear activitats es pot fer sense estar connectat a la pissarra digital. Això permet, que qualsevol docent es pugui preparar el que vol treballar a la classe a casa seva tranquil·lament amb aquest programa i quan arriba a l’aula o connecta i li surt l’activitat creada.

Cada grup, va poder fer una activitat amb el programa SMART, i desprès veure’l projectat en la pissarra digital tot fent les modificacions necessàries i afegint el que es volia.

Amb l’ajuda de les pissarres digitals els nostres alumnes estaran molt més motivats, ja que el que es fa amb aquestes es que els alumnes puguin participar i tocar la pròpia realitat. Els alumnes veuen que estan més aprop del món actual, i per tant les classes guanyaran credibilitat com algo que existeix de veritat i no són coses del passat que no es que no els interessi aprendre, però ho volen aprendre d’una forma més interactiva.

El més important no és l’ instrument… si no el què es fa amb ell. Però un bon instrument sempre ajuda. Disposar d’una PDI a l’aula no garanteix un ensenyament innovador de major qualitat. Tenir un ordinador cada alumne a l’aula, tampoc. Com tampoc ho va garantir tenir una pissarra de guix o usar, o no usar llibres de text. Això depèn del professor, de les activitats de ensenyament i aprenentatge que desenvolupi.

Però està clar que una PDI proporciona més recursos i més oportunitats per a aprendre. Es poden fer moltes més coses si es té que si no es té. I podem fer participar molt més els alumnes .

Prezzi

Prezi és una aplicació de presentació online i una eina narrativa, que usa un sol llenç en comptes de diapositives tradicionals i separades. Els textos, imatges, vídeo o altres objectes de presentació són posats en un llenç infinit i presentats ordenadament en marc presentables. El llenç permet als usuaris crear una presentació no lineal, on poden usar zoom en un mapa visual.1 Es pot definir un camí a través dels objectes i marcs, aconseguint un ordre desitjat per l'usuari. La presentació final es pot desenvolupar en una finestra del navegador, també permetent una presentació fora de línia amb només descarregar l'arxiu.

Prezi usa un model freemium. Els usuaris que usen el Prezi públic pot editar, mostrar i descarregar els seus treballs en la web de l'aplicació, i els qui paguen pel Prezi Enjoy o una llicència Prezi Pro poden crear, compartir i descarregar els arxius. Prezi també ofereix una llicència especial per a estudiants i educadors.

Característiques

-          Creació de textos instantanis.

-          Plantilles predeterminades.

-          Inserir arxius multimèdies, com a imatges, vídeo o altres objectes.

-          Es pot convidar a altres usuaris en l'edició de la presentació.

-          Pas de zooms delicats, nets i dinàmics.

-          Distribució i ocupació infinita dels objectes multimèdia.

Avui ( 17 d'octubre de 2011) hem començat a utilitzar aquest nou programa, i aquí hi ha l'inici del nostre treball:

http://prezi.com/l-cowbb-ts_l/aprenentatge-significatiu/

Penso que ara per ara, trobo que es tracta d’un programa difícil d’utilitzar, ja que no el conec gaire i es bastant dispers. Però cal dir, que és una bona manera per fer presentacions orals, i per explicar de forma més visual continguts. Cosa que actualment, per fer les presentacions l’únic programa que utilitzo és el Power Point, i penso que va bé conèixer varis recursos per fer una mateixa cosa, i poder escollir amb el que et sentis més còmode.

Connectivisme

El connectivisme és una teoria de l’aprenentatge  per a l'era digital que ha estat desenvolupada per George Siemens basat en l'anàlisi de les limitacions del conductisme, el cognitivisme i el contructisme, per a explicar l'efecte que les TIC tenen sobre els modes de vida, comunicació i aprenentatge.

El connectivisme és la integració dels principis explorats per les teories del caos, xarxes neuronals, complexitat i acte-organització. L'aprenentatge és un procés que passa dins d'una àmplia gamma d'ambients que no estan necessàriament sota el control de l'individu. És per açò que el coneixement (entès com coneixement aplicable) pot residir fora de l'ésser humà, per exemple dins d'una organització o una base de dades, i s'enfoca en la connexió especialitzada en conjunts d'informació que permet augmentar cada vegada més l'estat actual de coneixement.

Aquesta teoria és conduïda per l'enteniment que les decisions estan basades en la transformació accelerada dels basaments. Contínuament s'adquireixen noves dades és adquirida deixant obsoleta l'anterior. L'habilitat per a destriar entre les informació que és important i la qual és trivial és vital, així com la capacitat per a reconèixer quan aquesta nova informació altera les decisions preses sobre la base d'informació passada.

El punt d'inici del connectivisme és l'individu. El coneixement personal es fa d'una xarxa, que alimenta d'informació a organitzacions i institucions, que al seu torn retroalimenten informació en la mateixa xarxa, que finalment acaba proveint nou aprenentatge a l'individu. Aquest cicle de desenvolupament del coneixement permet als aprenents mantenir-se actualitzats en el camp en el qual han format connexions.

Principis del connectivisme

•  L'aprenentatge i el coneixement jeu en la diversitat d'opinions.
• L'aprenentatge és el procés de connectar nodes o fonts d'informació.
• No només els humans aprenen, el coneixement pot residir fora de l'ésser humà.
• La capacitat d'augmentar el coneixement és més important que el que ja se sap.
• És necessari nodrir i mantenir les connexions per facilitar l'aprenentatge continu
• L'habilitat per veure les connexions entre els camps, idees i conceptes és primordial.
• La informació actualitzada i precisa és la intenció de totes les activitats del procés connectivista.
• La presa de decisions és en si mateixa un procés d'aprenentatge. Escollir què aprendre i el significat de la informació entrant és vist a través de la lent d'una realitat canviant. És possible que una resposta actual a un problema estigui errada el dia de matí sota la nova informació que es rep.

Critiques al connectivisme

El connectivisme ha trobat crítiques en diferents fronts. Pløn Verhagen ha argumentat que el connectivisme no és una teoria d'aprenentatge, sinó una "perspectiva pedagògica". Verhagen afirma que les teories d'aprenentatge han de tractar amb el nivell instruccional (com aprèn la gent) i el connectivisme arriba al nivell curricular (què s'aprèn i per què s'aprèn). Bill Kerr, un altre crític del connectivisme, creu que, encara que la tecnologia afecta els entorns d'aprenentatge, les teories d'aprenentatge existents són suficients.

Un cop vist el vídeo del Connectivisme, intenta fer aquestes activitats.

JCLIC aquí teniu les activitst per posar a prova que heu entés el vídeo.