Connectivisme

El connectivisme és una teoria de l’aprenentatge  per a l'era digital que ha estat desenvolupada per George Siemens basat en l'anàlisi de les limitacions del conductisme, el cognitivisme i el contructisme, per a explicar l'efecte que les TIC tenen sobre els modes de vida, comunicació i aprenentatge.

El connectivisme és la integració dels principis explorats per les teories del caos, xarxes neuronals, complexitat i acte-organització. L'aprenentatge és un procés que passa dins d'una àmplia gamma d'ambients que no estan necessàriament sota el control de l'individu. És per açò que el coneixement (entès com coneixement aplicable) pot residir fora de l'ésser humà, per exemple dins d'una organització o una base de dades, i s'enfoca en la connexió especialitzada en conjunts d'informació que permet augmentar cada vegada més l'estat actual de coneixement.

Aquesta teoria és conduïda per l'enteniment que les decisions estan basades en la transformació accelerada dels basaments. Contínuament s'adquireixen noves dades és adquirida deixant obsoleta l'anterior. L'habilitat per a destriar entre les informació que és important i la qual és trivial és vital, així com la capacitat per a reconèixer quan aquesta nova informació altera les decisions preses sobre la base d'informació passada.

El punt d'inici del connectivisme és l'individu. El coneixement personal es fa d'una xarxa, que alimenta d'informació a organitzacions i institucions, que al seu torn retroalimenten informació en la mateixa xarxa, que finalment acaba proveint nou aprenentatge a l'individu. Aquest cicle de desenvolupament del coneixement permet als aprenents mantenir-se actualitzats en el camp en el qual han format connexions.

Principis del connectivisme

•  L'aprenentatge i el coneixement jeu en la diversitat d'opinions.
• L'aprenentatge és el procés de connectar nodes o fonts d'informació.
• No només els humans aprenen, el coneixement pot residir fora de l'ésser humà.
• La capacitat d'augmentar el coneixement és més important que el que ja se sap.
• És necessari nodrir i mantenir les connexions per facilitar l'aprenentatge continu
• L'habilitat per veure les connexions entre els camps, idees i conceptes és primordial.
• La informació actualitzada i precisa és la intenció de totes les activitats del procés connectivista.
• La presa de decisions és en si mateixa un procés d'aprenentatge. Escollir què aprendre i el significat de la informació entrant és vist a través de la lent d'una realitat canviant. És possible que una resposta actual a un problema estigui errada el dia de matí sota la nova informació que es rep.

Critiques al connectivisme

El connectivisme ha trobat crítiques en diferents fronts. Pløn Verhagen ha argumentat que el connectivisme no és una teoria d'aprenentatge, sinó una "perspectiva pedagògica". Verhagen afirma que les teories d'aprenentatge han de tractar amb el nivell instruccional (com aprèn la gent) i el connectivisme arriba al nivell curricular (què s'aprèn i per què s'aprèn). Bill Kerr, un altre crític del connectivisme, creu que, encara que la tecnologia afecta els entorns d'aprenentatge, les teories d'aprenentatge existents són suficients.

Un cop vist el vídeo del Connectivisme, intenta fer aquestes activitats.

JCLIC aquí teniu les activitst per posar a prova que heu entés el vídeo.