Els mitjans de comunicació i l’educació

 
Un mitjà de comunicació és qualsevol instrument que s’utilitza per transmetre i rebre dades, i actualment el terme s’usa per fer arribar a un gran públic la informació, l’entreteniment, la propaganda...

Fa falta educar als infants per a un bon ús d’aquests mitjans, de manera que siguin capaços d’expressar judicis i objectius que després els guiïn en l’elecció i el rebuig dels programes. També cal actuar positivament, tot promovent aquelles iniciatives que millorin la qualitat de tot allò que arribi als nens i nenes.

Abans de que arribessin les noves tecnologies, els mitjans de comunicació no jugaven un paper molt important dins les escoles, ja que únicament s’utilitzaven vídeos i articles com a mitjans de comunicació, però ara amb l’arribada de les noves tecnologies han obert un ampli ventall de possibilitats. Ara per ara, els nens i nenes estan molt a prop de les noves tecnologies, i tenen una gran facilitat en accedir als diferents mitjans de comunicació, de manera que des de l’escola cal ensenyar el bon ús que n’han de fer.

Diàriament els alumnes accedeixen als mitjans de comunicació, de manera que des de l’escola cal educar-los per aquest ús, cal ensenyar com fer-ho de forma segura i productiva. Es pot treure benefici educatiu, en el moment en que s’incorporen els mitjans de comunicació a les aules, ja que veuran la realitat de la nostra societat i estaran en tot moment informats i actualitzats.

Els mitjans de comunicació han de ser un element present dins les aules, les escoles i en general a l’educació. Es tracta de recursos que incentiven els aprenentatges i que per tant aporten un dinamisme a les diferents sessions. A més, si s’utilitzen com a eina de suport, enriqueixen les metodologies utilitzades alhora que l’alumne aprèn a interpretar i utilitzar els mitjans de comunicació.

L’impacte social de la introducció de les TIC a l’escola

Actualment, la nostra societat està vivint i experimentant molts canvis, i un dels més importants són l’aparició de les noves tecnologies, que estan provocant canvis a un ritme accelerat en tots els àmbits de la vida.

En les escoles, tots aquests canvis que estan produint les noves tecnologies, estan afectant a les escoles, ja que en molt poc temps han passat a tenir un paper molt important dins les aules de tots els nivells.

Les noves tecnologies ens permeten processar, emmagatzemar, recuperar i comunicar-nos informacions en qualsevol lloc del mon i en qualsevol moment, independentment de la distància i el temps.

Des de l’escola cal guiar als nostres alumnes per el camí correcte i educar-los ajudant-los a utilitzar eficaçment les noves tecnologies. Ja que  no els serviria de res tota la informació si no se’ls ensenya a triar-la, organitzar-la, sintetitza-la...De manera que es tracta d’un recurs més perquè els alumnes puguin arribar a ser persones autònomes, crítiques, reflexives i sobretot que tinguin un ampli ventall de recursos als quals accedir sense cap tipus de dificultat.            

Un dels primers impactes de les TIC a les escoles, és el fet que han canviat la forma de treballar dels alumnes i per tant, també la manera de treballar dels mestres. De manera que com a mestres no ens podem oblidar de les noves tecnologies i fer com si no afectessin al funcionament acadèmic de les escoles. Per tant, les Tic afecten a l’escola, encara que no s’utilitzin dins del centre o dins de l’aula, però indirectament hi són implicades.

Un altre impacte podria ser el paper que té l’alumne, és a dir, que els alumnes passen a tenir un paper molt més actiu ja que poden ser ells mateixos els protagonistes del seu ensenyament i poden ser emissors de coneixements. De manera que les fonts d’informació que actualment tenen els alumnes d’avui en dia són inacabables, i cada un d’ells té molta informació que ha de seleccionar, sintetitzar, classificar, descodificar...També poden compartir els coneixements que adquireixen amb altres alumnes, i per tant es garanteix que els alumnes puguin fer seus els coneixements i que l’aprenentatge els sigui més significatiu i a la vegada pràctic.

Per concloure, com a futura mestra m’agradaria dir que no podem fer com si les noves tecnologies no existissin, sinó que les hem d’anar endinsant dins de l’escola i utilitzar l’ampli ventall de recursos que tenim a la xarxa i aprofitar-los per tal que els alumnes surtin ben preparats de cara a un futur. Per tant hem de ser conscients de l’actualitat que ens envolta i actuar amb conseqüència.

Intervenció de pràctiques: El valor de les monedes

Durant les meves pràctiques del curs 2011-2012, he estat a l’escola Mas Maria en una classe de primer de primària, i específicament a la classe dels Pingüins. La veritat, es que ha estat una gran experiència i he après moltes coses durant aquesta llarga estada, ja que es tracta d’una escola que treballa per projectes i no tenen llibres. Mai havia pogut veure en persona com es treballa en una escola amb aquestes característiques, i no sabia com se’n podien en sortir sense els llibres, i sense cap punt de referència de suport.

De petita he anat a una escola tradicional, que es basava en un llibre de text, llegir la informació que et donava, fer les activitats, i desprès fer un examen. I l’any passat a les pràctiques també vaig estar en una escola bastant tradicional, però vaig poder aprendre altres coses que en aquesta escola no ho he pogut veure ni aprendre, pel fet que no hi havia llibres.

Centrant-me en les pràctiques d’aquest any, en el moment en que em van proposar fer una unitat didàctica, i ho vaig parlar amb la meva tutora sobre quin tema podia fer, finalment vaig escollir fer la  meva unitat de programació sobre l’euro, una petita introducció a les monedes i els bitllets perquè es comencessin a familiaritzar, ja que es una cosa que els afectarà i que hauran d’utilitzar en un futur.

Quan vaig estar pensant en les activitats que faria amb ells, se’m va acudir que per finalitzar la unitat didàctica podia realitzar jo unes activitats amb el JCLIC de cloenda de tot el que havíem estat treballant durant aquells dies. Vaig poder veure que per Internet hi havia moltes activitats amb l’euro, però jo vaig decidir crear-les jo i adaptar-les a les condicions i característiques de la classe en la qual estava. Per tant, vaig poder experimentar el que és pensar en les activitats que vols fer, com fer-les i crear-les amb un programa específic per a fer activitats o jocs amb ordinador.

Quan vaig acabar la intervenció i van poder fer aquestes activitats amb l’ordinador, la veritat es que em vaig quedar molt sorpresa en veure que a tots als nens/es els havia agradat molt allò que els havia preparat i que havien après el valor que tenia cada moneda i bitllet que era un dels objectius que em proposava. Amb la tutora vam parlar, i vam creure adient que en el Pen drive que tenen els podíem posar aquesta activitat i així des de casa poder-la fer servir, així que un per un els vaig anar cridant i els vaig ensenyar com es feia per copiar un arxiu al Pen drive, com treure’l amb seguretat ...

Comunitat de pràctica

Passejant pels blocs dels meus companys, i concretament llegint tots els blocs que parlaven sobre les comunitats d’aprenentatge n’hi ha hagut una que és el d’en Roc que m’ha cridat molt l’atenció i penso que defineix molt correctament el que són les comunitats d’aprenentatge, i a partir de la seva m’ha ajudat a entendre millor el que era i a donar-me compte de la importància que tenen aquestes per tots nosaltres.

Tot enllaçant el que havia explicat en Roc en la seva entrada, a mi m’agradaria deixar escrita la definició de comunitat de pràctica, ja que es tracta d’un concepte similar i que com a futurs mestres ens afecta. Les comunitats de pràctica són grups socials constituïts per desenvolupar un coneixement especialitzat, compartint aprenentatges basats en la reflexió compartida sobre experiències pràctiques. Segons Wenger és “ un grup de persones que comparteixen una preocupació, un conjunt de problemes o un interès comú sobre un tema, i que aprofundeixen el seu coneixement i expertesa en aquesta àrea a través d’una interacció continuada”.

Una comunitat de pràctica fa explicita la transferència informal de coneixement dins de xarxes i grups socials, oferint una estructura formal que permet adquirir més coneixement a través de les experiències compartides dins del grup. La pròpia identitat del grup s’enforteix en reforçar l’aprenentatge com un procés de participació i lideratge compartit. El lideratge informal és bàsic en les organitzacions i té un paper de difusió de la tasca del grup i d’observació de la implantació del seu treball a la pràctica.

Es tracta d’un procés continu d’establiment d’estratègies de participació, lideratge, identitat i gestió de coneixement. I un dels millors exemples de Comunitat de Pràctica és la Viquipedia. Un dels elements més importants és la negociació de significats entre el moderador i els participants. El moderador ha de garantir el bon funcionament dins de la comunitat, ha de promoure, gestionar i dinamitzar la participació entre els integrants.

La comunitat d’aprenentatge requereix la implicació de tota la comunitat educativa, de tots aquells que, d’una manera o una altra, incidim, o podem incidir, en el seu  funcionament i en la realitat del que ens envolta. I el mateix passa en les comunitats de pràctiques.

Informació extreta de : http://ca.wikipedia.org/wiki/Comunitat_de_pr%C3%A0ctica

Definició d'Entorn Personal d'Aprenentatge

L’Entorn Personal d’Aprenentatge es pot definir com el conjunt d’eines, serveis, relacions, connexions i interaccions que es fan servir habitualment, i que afavoreixen el propi aprenentatge en el dia a dia i que fan que aquest es converteixi en coneixement. Amb Internet, i especialment amb la Web 2.0, aquest entorn s’ha enriquit i diversificat: l’Entorn Personal d’Aprenentatge inclou aquests elements tecnològics, tot i que emfatitza de manera especifica com s’utilitzen per aprendre.

Es tracta de sistemes que ajuden als estudiants a prendre el control i la gestió del seu propi aprenentatge. Crear un PLE permet que els alumnes es fixin uns objectius d’aprenentatge, gestionin el seu aprenentatge tant els continguts com els processos i fins i tot es poden comunicar amb altres companys durant el procés d’aprenentatge, d’aquesta manera poden aconseguir els objectius que s’han fixat, ja que els ajuda.

Informació extreta de: http://www.xtec.cat/formaciotic/dvdformacio/materials/ts1x1/practica_2-4.html / http://es.wikipedia.org/wiki/Entorno_Personal_de_Aprendizaje

Concepte de TAC i Relació amb les TIC

Les TIC les podem definir com les tecnologies de la informació i comunicació, que ofereixen respostes a totes aquestes necessitats i per tant donen la oportunitat d’innovar i transformar profundament i en positiu dins de l’entorn educatiu. Actualment, hi ha hagut un canvi important, que es tracta d’aprendre amb la tecnologia que ens facilita l’aprenentatge personalitzat i orientat al desplegament de competències metodològiques fonamentals com ara aprendre a aprendre.

Les TAC( Tecnologies per a l’Aprenentatge i el Coneixement) les podem entendre com una visió de les TIC des de l’escola. És a dir, que es tracta de posar les tecnologies al servei d’una millora en el processos d’ensenyament – aprenentatge, d’avaluació i d’organització, que de forma quotidiana es desenvolupen a l’entorn, al centre i a l’aula.

La utilitat que se’n faci d’aquestes noves tecnologies i del seu potencial com a agents de canvi metodològics, són els que permetran identificar aquelles actuacions més significatives i innovadores des del punt de vista educatiu. Per tant es pot entendre les TAC, com un aprenentatge mitjançat per les tecnologies de la informació i la comunicació.

Parlant de la meva experiència personal en quant a l’escola a la qual estic fent pràctiques, puc dir que a la meva classe en concret no utilitzen freqüentment les TIC. La presència que tenen a l’aula podria dir que es puntual, ja que utilitzen les TIC per buscar informació, per visualitzar imatges que han fet en les activitats o excursions, per mirar videos... Però cal dir que jo estic en una escola que treballen per projectes, i en el meu cas, estic en una classe de primer de primària i l’ús de les TIC no es gens pronunciat. Cosa que ens els altres cursos, sobretot a Cicle mitjà i Superior, tenen les pissarres digitals que les utilitzen per casi totes les assignatures i treballen totalment amb les noves tecnologies. Els alumnes ja estan dins del món de les tecnologies, i per ells és molt senzill treballar amb elles. També realitzen un bloc, que sobretot els més grans són els que el treballen més i a part tenen una revista digital i fins i tot una ràdio dins de l’escola.

De manera que en el meu cas personal de la meva classe, no es veu tan clarament l’ús de les TIC i les TAC  a l’aula, en  canvi en els altres cursos ja estan totalment integrades.

Penso que és molt important que com a futurs mestres siguem conscients de l’impacta que estan tenint les TIC i les TAC a les escoles, i la importància que tenen, de quin paper han de desenvolupar i de com podem integrar-les dins del currículum de primària, i integrar-les en la vida quotidiana amb el que els nostres alumnes es troben fora de les aules. I sobretot ensenyar-los correctament a partir d’elles, i fer-les servir com un recurs més i no com a únic recurs, això és important no oblidar-ho.

Informació extreta de: http://ca.wikipedia.org/wiki/Tecnologies_de_l'aprenentatge_i_del_coneixement

Les TIC aplicades al constructivisme

El constructivisme és una teoria que afirma que el coneixement de totes les coses és un procés mental de l’individu, que es desenvolupa de manera interna conforme l’individu va obtenint la informació i interactua amb el seu entorn més proper.

Considera que el veritable coneixement de les coses és l’estructura mental individual generada de la interacció amb el mitjà. De manera que, centrar-nos en l’escola l’instructor seria el professor que seria la persona que posaria facilitats, i per tant provocaria situacions riques d’aprenentatge, i no es limitaria a transmetre un coneixement. Els alumnes construeixen la seva pròpia perspectiva del món que l’envolta a partir de les seves pròpies experiències i esquemes mentals desenvolupats.

Es tracta d’un enfocament centrat en l’alumne, que promou la participació activa d’aquest, el treball en equip, la construcció del coneixement de forma autònoma i col·laborativa, sempre amb el seguiment i el suport del professor.

Amb l’aparició de les TIC aquesta visió es fa més possibilista, de manera que aquestes proporcionen eines (imatges, sons, vídeos...) que enriqueixen els aprenentatges, ja sigui a l’aula amb el professor com fora d’ ella de manera individual o col·lectiva amb altres alumnes.

Internet va obrir les portes a la connexió directa i continua amb el món. En l’àmbit educatiu és va iniciar la modalitat e-learning, entesa com un entorn integral d’aprenentatge, en un context virtual en el qual el paper del mestre canvia i passa a ser un guia, el tutor facilita i avalua els aprenentatges dels alumnes, centrant -se en una educació basada en l’alumne. Una aproximació actual basada en les TIC són les plataformes LMS (Learning Management System), conegudes com Sistemes de Gestió de l’Aprenentatge que aporten moltes eines al procés educatiu. Principal eines de:

-          Gestió i distribució de continguts( emmagatzemar, organitzar, estructurar...)

-          Administració d’usuaris( personalització, accés...)

-          Comunicació (fòrums, correus, xats,...)

-          Avaluació i seguiment ( qüestionaris de diferents tipus)

Un gran exemple de les TIC aplicades al constructivisme és el MOODLE, que l’he conegut arrel d’una exposició dels meus companys. Es tracta d’una aplicació totalment lliure, amb la que els educadores poden utilitzar per tal de crear llocs d’aprenentatge efectius en línia, també permet incorporar materials de diferents formats, com ara textos, imatges, vídeos... i el més important és que permet crear una interacció molt efectiva entre els alumnes i els professors.

Informació extreta de : http://teoriesaprenentatgeitic.wikispaces.com/5.+Aplicacions+TIC  /